Vaig dir fa uns mesos que explicaria el perquè d’aquest nom pel bloc. L’origen de l’expressió “ni pomes ni peres” es troba en el viatge que vam fer els Cardús-Cardellach a Nova York el desembre del 2005. Entre els integrants de l’expedició hi destacava el vailet més eixerit i guapo dels Països Catalans (és a dir, del món): en Pau Cardús i Fillat (la foto reforça els adjectius). Aquest noiet és el meu estimat nebot i, naturalment, una persona altament estimulada i amb uns ulls vius plens d’il·lusió per aprendre (la seva germaneta Abril comença a destacar també en aquestes virtuts).

El noi ens va sorprendre amb una expressió de collita pròpia quan se li va oferir a triar entre dos aliments de postres: “Ni pomes ni peres!”. La sorpresa que vam mostrar la resta de membres de l’expedició i les rialles consegüents van afavorir una repetició lògica per part del Pau que ha durat fins als nostres dies.

És a dir que, quan no en vols saber res d’allò que se t’ofereix, pots contestar amb un enèrgic i desconcertant “ni pomes ni peres”. Podríem buscar expressions sinònimes com “no m’atabalis” o d’altres, però aquesta té un toc de desconcert i absurd que la fa justa hereva de la tradició nacional en ironia i teatre de l’absurd.

És així com se’m va acudir batejar el bloc amb l’expressió d’arrel familiar i universal (no oblidem que érem a NY, la ciutat dels gratacels).