Ni pomes ni peres

Vaig dir fa uns mesos que explicaria el perquè d’aquest nom pel bloc. L’origen de l’expressió “ni pomes ni peres” es troba en el viatge que vam fer els Cardús-Cardellach a Nova York el desembre del 2005. Entre els integrants de l’expedició hi destacava el vailet més eixerit i guapo dels Països Catalans (és a dir, del món): en Pau Cardús i Fillat (la foto reforça els adjectius). Aquest noiet és el meu estimat nebot i, naturalment, una persona altament estimulada i amb uns ulls vius plens d’il·lusió per aprendre (la seva germaneta Abril comença a destacar també en aquestes virtuts).

El noi ens va sorprendre amb una expressió de collita pròpia quan se li va oferir a triar entre dos aliments de postres: “Ni pomes ni peres!”. La sorpresa que vam mostrar la resta de membres de l’expedició i les rialles consegüents van afavorir una repetició lògica per part del Pau que ha durat fins als nostres dies.

És a dir que, quan no en vols saber res d’allò que se t’ofereix, pots contestar amb un enèrgic i desconcertant “ni pomes ni peres”. Podríem buscar expressions sinònimes com “no m’atabalis” o d’altres, però aquesta té un toc de desconcert i absurd que la fa justa hereva de la tradició nacional en ironia i teatre de l’absurd.

És així com se’m va acudir batejar el bloc amb l’expressió d’arrel familiar i universal (no oblidem que érem a NY, la ciutat dels gratacels).