Avui ens hem estrenat

Aquest migdia hem anat a estrenar-nos amb la Rat com a espectadors de rugbi. La Santboiana ha guanyat en un partit apassionant en els darrers minuts per 19-18 contra els Vrags de Valladolid. Ens ho hem passat pipa! Cada dia m’agrada més l’esport de la pilota-meló. Amb aquest comentari i algun d’anterior obro la secció de rugbi on explicaré les meves descobertes en aquest camp. De moment he descobert que tant jo com la meva companya podem vibrar mirant un mateix esport.

El rugbi és un esport molt noble i molt educat. Els jugadors no es passen els partits intentant enganyar els àrbitres amb faltes inexistents o penals invisibles. El futbol em segueix agradant molt, però és cert que és un esport de comediants (alguns de molt bons). Mira el vídeo que vaig penjar fa uns dies sota el títol de “Soccer i Rugbi”.

Les normes més senzilles es poden resumir dient que en juguen 15 per equip durant dues parts de 40 minuts cadascuna amb un descans de 5 minuts. La pilota és ovalada com un meló i els equips tenen l’objectiu de portar-la fins a la punta del camp contrari. La pilota es pot fer avançar agafada amb les mans o xutant-la endavant. Els jugadors se la poden passar sempre i quan no facin la passada endavant (ho poden de fer en paral·lel o enrere). Hi ha una altra manera d’anotar a banda de transportar la pilota fins al final del camp: es pot xutar entre els dos pals de la porteria des de qualsevol lloc del camp. Les puntuacions són les següents: 5 punts per fer arribar la pilota a la zona d’anotació contrària; 3 punts per fer-la passar amb un xut entre els pals allargats de la porteria (ja sigui a pilota parada o enmig d’una jugada); 2 punts en el xut entre pals a què dóna opció haver anotat 5 punts. Mica en mica explicaré qüestions més tècniques del reglament i de l’estratègia del joc.

El rugbi a nivell mundial té un alt component de ritualisme. Un dels rituals més coneguts d’aquest esport és la dansa Haka que ofereixen els All Blacks (la selecció de Nova Zelanda) a l’equip contrari abans de cada partit. Podeu veure un vídeo d’aquest ritual de benvinguda dels guerrers maoris en el vídeo que segueix aquest text. El meu equip favorit, com ja pots imaginar, és la selecció irlandesa que va estar a punt de guanyar el 6 nacions d’aquest mes de març passat. L’USAP de Perpinyà també té un lloc destacat en la meva afició, així com la U.E. Santboiana i el FCB de rugbi.

Hi ha molts elements apassionants d’aquest esport que té una filosofia molt interessant i que aniré explicant a mida que jo vagi aprofundint en aquesta nova passió. O no hauria de ser això la vida? Una descoberta apassionada de la novetat…