La France impérialiste

El meu bon amic Sergio Cortés ha penjat avui un post al seu bloc “Piedra, papel y tijera” sobre les presidencials franceses d’aquest diumenge. Em semblen correctes les consideracions que hi fa tenint en compte que ha viscut uns anys a París. El Sergio no ha viscut, però, a Catalunya Nord, ni a Còrsega, ni a Bretanya, ni a Algèria, ni a Guadalupe, etc.

Si per alguna cosa caldrà recordar França en el judici de la Història, serà per ser l’Estat més nocivament colonialista i malparit del món. L’imperialisme d’EEUU actual no arriba ni a la sola de les sabates dels anys de la grandeur imperial francesa. Encara avui apliquen amb tota precisió allò que van aprendre amb la pràctica de molts anys sotmetent pobles i cultures. La seva màquina de genocidi lingüístic i cultural és de les més precises que s’han conegut des d’Adam i Eva.

El llibre de Joan-Lluís Lluís “Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos” és prou explícit i raonat per entendre aquesta vessant de la fosca història de la France…

Ara bé, Royale millor que Sarkozy? Bayrou? Sigui qui sigui, per nosaltres catalans, el resultat és el mateix: submissió més o menys subtil. Ja us els regalo! Com també m’és igual Zapatero o Rajoy. Ja ho va dir Joan Fuster: “El més semblant que hi ha a un espanyol de dretes és un espanyol d’esquerres”. El més semblant a un francès de dretes és un francès d’esquerres.

Amb cordialitat, Sergio, ja tinc el teu exemplar de “Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos”. Una abraçada!