4 a 0… eliminats

Qui juga?

Primer gol: Quatre dels cinc partits que es presenten al Principat a les eleccions autonòmiques del 2003 porten al programa l’elaboració d’un Estatut d’Autonomia. A més, adornat amb la idea de reformar Espanya. El primer gol sempre es diu que és psicològic i que marca el joc de la resta del partit. Gol per l’esquadra.

Segon gol: La reforma de l’Estatut s’ha de fer amb un partit al govern que és un filial del màxim rival. A quin costat de la taula s’asseuran a l’hora de negociar? A quina estratègia nacional respondran? Gol en pròpia porteria.

Tercer gol: L’Estatut pactat al Parlament de Catalunya el 30 de setembre s’ofereix a la població com el màxim que es pot aconseguir i, per tant, decidim mirar d’aguantar el resultat fins al xiulet final. L’ambició és petita? El rival pren avantatge en la negociació. El seu joc serà més alegre i més coordinat. La defensa estava despistada o els davanters no pressionaven a dalt? Aquesta segona opció sembla que és la clau.

Quart gol: Després del tercer gol alguns jugadors vestits amb la nostra samarreta (expressament no dic que siguin del propi equip) abandonen el joc i animen al contrari. Els davanters inflen el pit creient que la seva proposta de reformar Espanya té el màxim aliat en l’equip contrari i confonen els colors de les samarretes. Els defenses creuen que poden rebaixar la tensió perquè els davanters contraris estan cansats. Pensen també que amb un 3 a 0 l’afició els aplaudirà per haver evitat el quart. Arriba el quart gol i torna a ser en pròpia porteria.

Els entrenadors i els jugadors de l’equip derrotat fan les habituals declaracions a la sortida del vestuari i alguns encara a peu de gespa. Com sempre, vaguetats i tòpics. Com sempre, el resultat és bo tenint en compte que se’n poden fer més de gols en un partit. Cada temporada ens passa el mateix però no n’acabem de treure la lliçó. El seguidor, decebut, se’n torna a casa amb el cap cot pensant que un altre any ja tindrem més sort.

Evidentment, no és qüestió de sort. És el fet de no tenir una estratègia o, directament, de no voler guanyar. Haurem d’esperar una altra ocasió. Potser costarà tornar a animar el seguidor, però al final sempre hi és i sempre paga l’entrada (que és el què compta, oi?).

Si fos per mi, canviaria tota la plantilla. De moment, però, no és per mi. Què hi farem (arronso les espatlles)?! Una altra temporada serà.

Leave a reply:

Your email address will not be published.

Site Footer