Avui hem dinat a Vacarisses per celebrar Sant Joaquim i Santa Anna amb la família. Hem debatut a la sobretaula sobre la importància de l’esperit competitiu en les persones per aconseguir progressos de tot tipus (científics per exemple).
A mi em sembla que és força evident el paper d’aquest esperit de ser el primer, de ser millor, més gran, més fort, més ric per millorar moltes coses.
No és l’únic element que afavoreix el progrés perquè, entre altres coses, hauríem de acordar què volem dir quan diem “progrés”.
En qualsevol cas, no m’agradaria tornar enrere i viure com es vivia als anys 20, per exemple. I només quan m’he posat fites per superar (respecte jo mateix o respecte altres persones o col·lectius) he tingut la sensació de contribuir a millorar coses.
Hi hauré de pensar més. Però aquests debats són interessants i és un plaer tenir gent a prop capaç de fer aportacions significatives sobre aquestes qüestions.
Societat: desperta!
