El retorn inquiet

Mira, no em puc aguantar. Des que vaig dir que abandonava la meva activitat blocaire a finals d’agost, he passat un setembre de neguits, angúnies i forats sense poder expressar enlloc reflexions, pensaments o propostes que omplien el meu caparró cada dia.

Necessito aquest lloc per abocar les meves inquietuds, especialment les de país, quan arribo a casa el vespre o ja de nit. Tinc coses a dir i no vull que em quedin al pap (ni al pub) sense poder-les deixar anar.

Espero recuperar la teva confiança o el teu interès. Jo hi posaré ganes i una mica d’esforç. Tu posa-hi comentaris o el què vulguis. Posa’t la ràdio que t’ofereixo a la barra lateral i escolta la genial música que hi he abocat. Et servirà per estudiar, llegir, treballar, descansar o de fons pel cafè amb amics diumenge a la tarda asseguts a la sala d’estar d’aquest fantàstic pis que has llogat o comprat i que et fa sentir tan bé. Quedaràs bé. És música ben triada i de qualitat.

He canviat el disseny del bloc. Ja ho veus, una mica més modern, amb aquests botons que permeten moure’s pel contingut classificat.

Res més, ja torno a ser aquí i espero que no et faci res o, fins i tot, que t’agradi saber-ho. Ens veiem per aquí. Fins ara!

(ah! Si vols rebre les novetats del bloc al correu, tens un servei d’avisos a la barra lateral. Tu mateix/a!)