Elogi de la política d’Antoni Vives

Ahir vaig tenir la sort d’anar a la presentació del darrer llibre de l’amic -espero que em deixi anomenar-lo així- Antoni Vives: “Per què faig de polític? Carta oberta als meus fills” (Ed. Pòrtic). Fa poc temps que el conec personalment, però fa molts anys que el segueixo i que en sento parlar. A casa sempre n’he sentit bones paraules i elogis ben merescuts. He llegit alguns dels seus llibres com “Catalunya entre la perplexitat i el somni” o “El nacionalisme que ve”. En la seva versió editada, Vives és un pensador profund, complex i precís. No és fàcil entendre la profunditat i la radicalitat de les coses que escriu. Cada frase dels seus llibres és un pensament en sí mateix i, per tant, si no se’l vol llegir amb frivolitat i superficialitat, demana temps i tranquil·litat. En la curta distància o la versió “en directe” en Vives és un animal d’acció i estratègia. Pensa i diu amb força allò que sent. Però allò que sent és fruit de l’observació, l’interès i la passió amb què viu la política i Catalunya.

Com ja es va dir ahir i com destil·la el llibre des de la primera pàgina, Antoni Vives fa un elogi de la política i una crida a la política dirigida als joves (i als infants) d’avui. Aquesta crida, però, és també una defensa d’una determinada manera de fer política, amb uns valors, uns principis i unes actituds ètiques molt clares, definides, honestes i transparents.

Jo m’he sentit seduït molts cops per la política i per l’acció de partit. Però he abandonat una i altra vegada en topar amb incompetents que fan de la política una defensa de la poltrona i de personalismes. La política no és l’art de mantenir-se en el poder (versió massa estesa), sinó de l’art de transformar el món i servir els ciutadans (versió Vives), essent el poder i el govern la millor i més sofisticada eina per fer-ho. M’agradaria ser capaç, com en Vives, de conviure amb la política malentesa per defensar la política en estat pur. M’agradaria tenir la paciència i la obstinació d’aquest animal polític per mantenir una actitud de dignitat i rigor des de la política de partit. Per poc que em deixi, miraré d’aprendre’n.

Però tornant al llibre, Vives fa una carta als seus fills per explicar-los “Per què faig de polític?”. Aquest format converteix el llibre en una lectura accessible per tothom. En aquests moments tenim dos llibres sobre la política interessants i complementaris sobre la taula: Maquiavel en democràcia, de Balladur; i Per què faig de polític?, d’Antoni Vives. Cal llegir-los tots dos.

L’Antoni Vives compleix aquell precepte de “leading by example”. Defensa una política que és la que exerceix. Neta, austera, valenta, estratègica, professional i digna, aquesta és la mirada política d’en Vives.

Leave a reply:

Your email address will not be published.

Site Footer