Completament d’acord. I, més que desenfeinats, podríem dir-los maleducats: perquè la falta de previsió d’un ha de provocar la pèrdua del temps de l’altre? El temps d’una persona té més valor que la t’una altra? (independentment d’allò en que s’empri)?
Sóc un malalt de puntualitat. Potser la meva opinió no val. Però deixeu-me dir que fa temps, aquest país havia estat puntual. I com vaig escriure fa molts anys, deixar-ho de ser ens ha fet a tots una mica més botiflers. El 2014 el guanyaran els puntuals!
No puc estar més d’acord amb aquesta afirmació Pere. Jo també em considero atrapat per aquesta malaltia. Els que no tenim temps a perdre no ho volem compartir amb els que no tenen respecte pel pas del temp…
Pd. Sort que també vaig estar puntual a la meva cita amb Catalunya (ja fa 7 anys). Pd. Quina pressió (por escènic), i quin honor a la vegada, escriure aquestes línees per sota del Salvador.
Bona pregunta aquesta! Sóc fill de Terrassa (però sobretot dels meus pares) on vaig néixer el 1978 amb aquella sensació de no saber què dir perquè encara no havia llegit la premsa del dia. Més endavant, un cop ja m’ho havia mirat una mica, em vaig llançar de cap a l’activisme polític, l’esport, la música i la lectura. Sempre m’ho he agafat tot amb passió, diria. Potser amb el pas dels anys, que no passen en va, també hi he afegit una mirada més pausada. Després d’anys de neguit i tastets, el 2009 va ser un any de canvis: ser pare i començar a aprendre l’ofici de periodista em va canviar. Més endavant —uns nou anys ben bons— vaig emprendre una aventura nova al costat del que acabava de ser investit President de la Generalitat de Catalunya, en Quim Torra. Avui, ja no ben bé a primera línia de foc, continuem pencant per fer dels Països Catalans un lloc digne per viure en llibertat. He respost la pregunta?
3 comments On Algú va dir…
Completament d’acord. I, més que desenfeinats, podríem dir-los maleducats: perquè la falta de previsió d’un ha de provocar la pèrdua del temps de l’altre? El temps d’una persona té més valor que la t’una altra? (independentment d’allò en que s’empri)?
Sóc un malalt de puntualitat. Potser la meva opinió no val. Però deixeu-me dir que fa temps, aquest país havia estat puntual. I com vaig escriure fa molts anys, deixar-ho de ser ens ha fet a tots una mica més botiflers. El 2014 el guanyaran els puntuals!
No puc estar més d’acord amb aquesta afirmació Pere.
Jo també em considero atrapat per aquesta malaltia. Els que no tenim temps a perdre no ho volem compartir amb els que no tenen respecte pel pas del temp…
Pd. Sort que també vaig estar puntual a la meva cita amb Catalunya (ja fa 7 anys).
Pd. Quina pressió (por escènic), i quin honor a la vegada, escriure aquestes línees per sota del Salvador.