Algú va dir…
La puntualitat és pròpia de persones que treballen molt. Només els desenfeinats es poden permetre perdre el poc temps que se’ns ha donat per viure.Louis Bromfield
La puntualitat és pròpia de persones que treballen molt. Només els desenfeinats es poden permetre perdre el poc temps que se’ns ha donat per viure.
Completament d’acord. I, més que desenfeinats, podríem dir-los maleducats: perquè la falta de previsió d’un ha de provocar la pèrdua del temps de l’altre? El temps d’una persona té més valor que la t’una altra? (independentment d’allò en que s’empri)?
Sóc un malalt de puntualitat. Potser la meva opinió no val. Però deixeu-me dir que fa temps, aquest país havia estat puntual. I com vaig escriure fa molts anys, deixar-ho de ser ens ha fet a tots una mica més botiflers. El 2014 el guanyaran els puntuals!
No puc estar més d’acord amb aquesta afirmació Pere.
Jo també em considero atrapat per aquesta malaltia. Els que no tenim temps a perdre no ho volem compartir amb els que no tenen respecte pel pas del temp…
Pd. Sort que també vaig estar puntual a la meva cita amb Catalunya (ja fa 7 anys).
Pd. Quina pressió (por escènic), i quin honor a la vegada, escriure aquestes línees per sota del Salvador.