Una Catalunya de plastilina

L’Esteve, el meu germà, ja fa un any que es va destapar amb un bloc interessant, sensible i sorprenent. La qualitat literària està fora de tot dubte i només cal llegir els seus exercicis de narrativa. Però també ens ofereix exercicis de pensament que són suggeridors i conviden a pensar. No exposa respostes ni conclusions taxatives. Planteja preguntes i arguments de reflexió.

Avui ens ofereix “Una Catalunya de plastilina” on exposa aquesta sensació d’ofec, d’horitzó gris i d’impotència que molts sentim respecte el nostre país, els seus governants i l’atzucac històric en el que ens trobem. Et recomano la lectura d’aquesta reflexió tan suggerent.

Leave a reply:

Your email address will not be published.

Site Footer