
Al comentari breu hi afegia un “Llàstima que em sembla que tallen el país per la meitat a l’alçada del Delta de l’Ebre…”. Vull explicitar que vaig fer servir el verb tallar en tercera persona entenent que el subjecte eren els espanyols. Però no és encertada l’expressió “Llàstima que” perquè pot suggerir que és una crítica al dibuix. Hauria d’haver dit “Encertadament, Losantos situa el personatge separador a l’alçada de l’Ebre evidenciant que Espanya no només ens fa fora, sinó que ens divideix i fragmenta la nació”.
Per tant, corregeixo i agraeixo molt algun comentari que se m’ha fet arribar sobre aquest error meu.
Finalment, convidar-vos a última hora a visitar l’exposició de la dibuixant protagonista d’aquest comentari a la Sala Rovira (Rambla de Catalunya, 62. Barcelona) que ha estat oberta fins avui a dos quarts de 9. Esperem poder retrobar aquesta exposició a altres ciutats i durant més temps.
Per conèixer més coses de la Cristina Losantos, et recomano aquests enllaços:
Comentari de Joan Josep Isern al seu bloc
Notícia de l’exposició a ArtNeutre?
Ràtzies: Petites incursions a les arts plàstiques i visuals
4 comments On Cristina Losantos
Pere un saludooo a todossss desde argentina… cuando tenga tiempo mandare un mail para contarles como va mi vida, ahora no tengo mucho pq estoy trabajando en IBM.
Un abrazoo a todos
Gonza
Hola Gonza!!!
Que alegria reencontrarte! ¿Trabajas en IBM? Estás hecho un crack! Te echamos de menos para los partidos del miercoles! Tengo pendiente mandarte unos materiales para Argentina. Pronto lo haré!
Un fuerte abrazo!
Pere
eyyyy GONZALO!!
quin mega crack!!! salutacions!!!
espero que todo muy bien por la argentina!!!
menudo máquina estás hecho en IBM!!!
bueno, ya nos contaras..
Potser t’interessa: Blogs & Literatura
Sliding Sidebar
Qui sóc
Bona pregunta aquesta! Sóc fill de Terrassa (però sobretot dels meus pares) on vaig néixer el 1978 amb aquella sensació de no saber què dir perquè encara no havia llegit la premsa del dia. Més endavant, un cop ja m'ho havia mirat una mica, em vaig llançar de cap a l'activisme polític, l'esport, la música i la lectura. Sempre m'ho he agafat tot amb passió, diria. Potser amb el pas dels anys, que no passen en va, també hi he afegit una mirada més pausada. Després d'anys de neguit i tastets, el 2009 va ser un any de canvis: ser pare i començar a aprendre l'ofici de periodista em va canviar. Més endavant —uns nou anys ben bons— vaig emprendre una aventura complicada al costat del que acabava de ser investit President de la Generalitat de Catalunya, l'amic —i sempre molt honorable— Quim Torra. Avui, ja no ben bé a primera línia de foc, continuem pencant per fer dels Països Catalans un lloc digne per viure en llibertat. He respost la pregunta? Em podeu seguir a Twitter (@perecardus), si us vaga, i a Instagram (ací), si us deixo.
Xarxes