Manifestació d’aquest dissabte i panorama polític
Malgrat el lema, malgrat els paranys als que em sembla que es cau, vull fer-ne una interpretació en clau nacional autocentrada i la participació dels dos partits que crec que s’han d’entendre per tirar endavant aquesta part de país de quatre províncies em fa pensar que val la pena anar-hi i demostrar-los que aquesta seria la força del poble.
Tot amb tot, ERC i CiU són dos mals exemples del què seria un bon partit per Catalunya. Massa sovint l’interès de partit és prioritzat als interessos del país. Massa sovint la conservació de càrrecs i cadires impedeix tenir les actituds de dignitat i valentia que la situació exigeix. Potser algun dia aquests partits decidiran canviar. Alguna cosa els impulsarà a fer altres polítiques i altres aliances. No sóc gens derrotista. Crec que som més a prop d’iniciar el procés independentista i només cal veure el nerviosisme que es viu en el bàndol unionista. De polítics n’hi ha de tot tipus, com d’enginyers i de petits comerciants. N’hi ha de molt coherents, compromesos, sincers, pencaires, valents i professionals. I n’hi ha d’incoherents, interessats, mentiders, mandrosos, porucs i potiners. En tot cas, cal que sapiguem fer créixer i promoure els bons i arraconar els dolents. Per guanyar no ens podem permetre tenir-ne gaires d’aquests segons en el nostre equip.
Jo no aniria a una manifestació convocada per la societat civil on s’hi afegeixen polítics responsables de la situació que es denuncia.
Qui són els polítics responsables de la situació que es denuncia?
CiU pels mals acords amb els governs espanyols dels darrers anys i la radical defensa de la política de peix al cove? O per l’acord nefast per Catalunya de l’Estatut de Mas i Zapatero?
O ERC per mantenir al govern el PSOE del ministre Montilla i haver votat el nomenament de Zapatero com a “presidente español” o per haver donat successius suports als pressupostos?
A la resta de “forces polítiques” independentistes incapaces de estructurar una alternativa a tot aquest guirigall i presentar-se com a criatures davant la societat?
O bé la resta de persones que ens queixem tot el sant dia i no ens atrevim a muntar res amb cara i ulls per la defensa de Catalunya i els nostres interessos com a catalans?
Jo, sincerament, no aniria a cap manifestació si no canviés molt el panorama. Però la debilitat i la por a perdre el poc que tenim em fa pensar que he d’anar a aquesta manifestació. I l’endemà seguiré treballant tantes hores com pugui sacrificant molts plaers i moltes experiències de persona lliure per alliberar d’una vegada per totes aquesta terra tan bonica i tan ferma que tenim!
(caram… quin discurs que m’ha sortit!)