Toca reflexionar (i prendre decisions)

Diuen que aquestes dates nadalenques són bones per reflexionar, fer balanç i els propòsits de l’any. Sempre he pensat que això cal fer-ho contínuament i que, si val la pena concentrar-ho, no té per què ser concretament aquests dies. Però des de principi de desembre que he estat pensant que aquest any caldria fer-ho d’aquesta manera. Que caldria donar-me temps per pensar i prendre decisions aquests dies. I així ho faré. Em donaré temps i espai per reflexionar sobre mi, el meu entorn més proper i sobre el país i els reptes de tots plegats. Però ho faré amb una clara vocació de treure’n conclusions i prendre decisions.
Tinc el pressentiment que aquest 2008 serà un any diferent en el qual canviaran moltes coses. I crec que prendré part en projectes que determinaran absolutament el meu futur. Els darrers mesos de l’any han sigut una olla a pressió de projectes, propostes i propòsits. Els propers mesos serviran per posar en marxa iniciatives transcendents. El nostre no és un país normalitzat i cal assumir riscos per obtenir resultats importants. En contra del què podia esperar-se, el 2007 ha estat un any molt dolent pel país. Hi ha molts indicadors que no ens fan ser optimistes. Però com diu aquell, no cal ser optimista si s’és valent i intel•ligent. Crec que serem lliures aviat, però no sense esforç ni sacrifici. Crec que en serem perquè hi ha moltes persones que tenim la determinació de portar aquest país a on mereix assumint les conseqüències d’aquesta voluntat.

En el terreny més personal i familiar també serà un any important. Hi reflexionaré i també prendré decisions (algunes de consensuades). I quan arribem a aquestes dates d’aquí a un any, podrem mirar enrere i el somriure se’ns dibuixarà al rostre automàticament.

Tinc alguns amics i amigues que portaran nous catalans al món durant el 2008. Em fa una il•lusió molt gran. Són persones a qui estimo i a qui desitjo tota la felicitat del món. Però a qui demano que sàpiguen transmetre a aquestes dolces criatures l’estimació per Catalunya que compartim. Catalunya és una nació amb història, llengua i cultura molt profundes. Han sigut molts els catalans que han mort defensant la catalanitat, la seva i la de tots. No deixarem de ser dignes de Catalunya, farem honor a la seva Història i a la seva gent.

2 Comments

  1. Pere, si em permets la ironia… més que la crònica d’una mort anunciada, això sembla la crònica d’un naixement anunciat… (jejeje)..

  2. Hola!

    Felicidades por tu blog. Me encanta la política. Puedes leer mi último artículo en mi blog en inglés ‘Sobre el Nacionalismo (y los Derechos Humanos)’, Un vistazo al Nacionalismo del siglo XXI en la Unión Europea.

    ladyjusticesscholar.blogspot.com

    Saludos,
    Becario de Doña Justicia

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *