Lideratge per Catalunya (I)

Antoine Saint-Exupéry va deixar escrita aquesta frase: “Si vols construir un vaixell, no comencis per tallar les fustes i distribuir el treball, sinó que primer has de saber evocar en els homes l’anhel del mar lliure i obert”. L’escriptor aviador francès no pensava en Catalunya quan va dir això, però llegir aquesta frase em fa pensar en el nostre país. No sóc jo ni el primer ni l’últim que parla de la manca de lideratge que pateix actualment Catalunya. Sembla que una de les principals dificultats que tenim per anar més enllà i sortir de l’atzucac on va massa anys que ens trobem és aquesta famosa manca de lideratge per Catalunya. I Saint-Exupéry ens ajuda gràficament (molt visualment) a entendre un dels puntals de la construcció del lideratge.

Què entenc per lideratge quan em refereixo a “un lideratge per Catalunya”? Vull dir un projecte impulsat per un equip de persones que dibuixin i proposin un horitzó determinat i concret pel país i que indiquin i vulguin pilotar el camí per arribar-hi.

Actualment no existeix aquest lideratge? No. Hi ha algunes opcions polítiques que proclamen certes ambicions de futur, però que les plantegen com una etiqueta més que no pas com un projecte real. No hi ha cap proposta sobre la taula que ens expliqui i proposi un viatge (camí) a seguir que porti Catalunya enlloc. Actualment hi ha diferents fitxes de colors que es barallen per ocupar quotes de “poder” i, un cop hi són, gestionen. Aquestes fitxes sotmeses a l’aigua a pressió que ens arriba de Ponent i del Nord es descoloreixen i passen a no poder diferenciar-se unes de les altres.

Quin lideratge necessitem per Catalunya? Doncs un lideratge que reuneixi un seguit d’elements i que els assumeixi amb convicció (no com a una estratègia utilitarista). Els elements centrals del lideratge són la integritat (autocentrament, autoconfiança i equip), capacitat (innovació, aconseguir el millor de cadascú, créixer en l’experiència), direcció (visió, aprofitament de les oportunitats, prendre decisions fermes) i resultats (focalitzar-se en l’impacte, fixació de reptes i millora, implicar l’entorn).

Catalunya necessita un canvi important. Necessita un camí a seguir, un horitzó i un repte. Necessita persones disposades a sacrificar-se per aconseguir-ho. A les properes parts d’aquesta sèrie d’apunts exposaré un per un aquests elements que he apuntat del lideratge que necessita Catalunya i, finalment, concretaré una “proposta” per aconseguir-ho.

6 Comments

  1. Hi estic d’acord. A més, m’agradaria afegir la necessitat de tenir un líder davant. És vital que la persona que dirigeixi l’equip, sigui un reflex de la societat que defensa. Una persona forta, segura, clara, convençuda i amb iniciativa…curiosament tot el què ens manca ara mateix

    Salut, ànims i sort

  2. Un dels problemes que tenim és que els partits polítics no tenen gaire assumit aquesta mena de pensament estratègic i organitzatiu. Són maquinàries de poder, sí, però a l’antiga. No s’han renovat, i si ho han fet ha estat per incorporar perfils personals poc avesats a l’autoexigència, llevat de poques excepcions. Corre molta mentalitat de funcionari pel nostre país… No sé si podrien arribar a enlluernar-se amb una idea, amb un somni. Tenen poca imaginació.
    Només afegiria un element a la teva proposta: la connexió entre els talents. Connectivitat = capacitat del catalanisme per connectar i integrar el talent i els projectes de diversos sectors: Barça, FEMCAT, ÒMNIUM, ECRITERI, etc.
    Marta Rov

  3. Josep,

    Dilluns a la tarda en parlàvem de tot això, d’aquesta necessitat de lideratge per tal que el nostre país vagi endavant i amb força. Espero poder llegir aviat les teves reflexions al teu futur bloc.

  4. Marta,

    Tens tota la raó. No hi ha capacitat en els “polítics” (hauriem de dir-ne gestors) actuals per projectar idees i reptes de futur que donin sentit a qualsevol gestió actual.
    I també és cert que cal connectivitat en el sentit que indiques. Jo crec que la manca d’aquesta connectivitat actualment es deu en bona part a la inexistència d’un projecte, uns objectius i d’un “full de ruta” comuns que uneixin el sentit de tants esforços descoordinats.

    moltes gràcies pel comentari!

  5. Aixo hem d´entendre:

    La nació sense estat
    “Quan una nació no té estat i aquest té la voluntat política de destruir-la, es va produint al llarg del temps una desmembració social, encara que la nació sencera senti que está sotmesa. A poc a poc, per un efecte social, es crea una dispersió de forces que la segueixen afeblint. Quan arriba aquest moment, els habitants de la nació oprimida creuen que ells són els culpables per no ser capaços d’estar units, que el seu problema com poble és la falta d’unió en la lluita”

  6. Hi estic d’acord. Malgrat tot, podem lluitar contra la força aniquiladora de l’Espanya que no ens vol forts, i en silenci i contra els propis catalans als qui ja els hi està bé estar així doncs segueixen omplint-se les butxaques i no els importa no tenir un estat propi, ni ser nació, ni res…?
    Començo a patir de desànim i per mala sort crec que no sóc l’únic…espero que surti aquest lideratge, tant de bó…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *