Calen uns altres sindicats de l’ensenyament

Una portaveu del sindicat USTEC va atrevir-se a amenaçar amb un conflicte social si no es retira la proposta de Llei. És increïble! Què s’han pensat? On queda el sentit democràtic d’aquesta gent? I si la majoria de la població volem per als nostres fills el model educatiu que propugna aquesta Llei? Hi ha actituds que sembla que no puguin venir d’aquells sectors que han fet de les paraules “democràcia” “llibertat” “tolerància” les seves banderes i estendard.

Principis de la Llei:

Aquests són els motius de les seves amenaces:

“Rebutgem el contingut de la proposta de bases per una Llei d’Educació a Catalunya (LEC) i fem una crida al professorat i al conjunt de la ciutadania a mobilitzar-se per aconseguir la seva retirada.

1. La millora de l’educació pública no passa per una gestió jeràrquica i empresarial de les escoles ni per la lògica del mercat, sinó per un augment seriós de la inversió, que possibiliti abordar tota la problemàtica i les necessitats dels centres i de l’alumnat.

2. La Llei obre noves vies de privatització de l’educació. Promou formes de gestió privada al centres públics, que podrien passar directament a mans d’entitats vàries.

3. La Llei aposta per una desregulació de les condicions laborals del professorat. A través d’aquesta Llei, l’Administració pretén eludir la seva responsabilitat en la marxa de l’ensenyament públic, tot traspassant-la als propis centres.”

És a dir, que en el fons de la protesta hi ha purament un interès de mantenir la barraqueta, el poder de l’assemblea, el benefici d’aquell que s’aprofita del caos per esdevenir salvadors… Per què han de portar la gestió de les escoles persones que han estat formades per a la docència i no per a la gestió? Per què la solució és més inversió? I què me’n dieu de l’eficiència?

Aquesta oposició frontal a una gestió professional dels Centres és pròpia d’aquell que veu perillar el seu statu quo. Alguns sindicats necessiten que existeixin els problemes i la mala gestió per seguir tenint una raó de ser (en principi, solucionar aquests problemes). Però a vegades la ideologia tan interioritzada i tan poc raonada fa que se sigui incapaç de veure que s’està fent un mal irreparable al país i al futur dels infants.

Les escoles catalanes s’han de posar les piles i assumir que ja no tot pot ser el resultat de la bona voluntat i de les actituds positivistes. Cal professionalitzar certs àmbits del món educatiu i cal renovar de dalt a baix el model de les carreres de formació del professorat per habilitar els nostres futurs mestres d’unes capacitats adequades al temps de canvi que vivim.

Aquests sindicats han confós la privatització amb la professionalització. Confonen la gestió pública amb el sistema funcionarial (en el mal sentit de la paraula). Queda força clar que aquests sindicats lluiten pel manteniment d’un sistema de privilegis enlloc de lluitar per la millora de l’ensenyament públic i la formació dels futurs catalans. És una llàstima, perquè tants i tants mestres que aporten el millor d’ells mateixos per tirar endavant el país no mereixen uns representants tan interessats i tan sectaris. Espero que els mestres i professors d’aquest país tinguin capacitat per renovar els sindicats o crear noves eines per millorar la situació de l’ensenyament.