Catosfera: identitats que maten
Però, sincerament, ja s’ha acabat el temps per seguir perduts en aquests debats que, possiblement, la gràcia és que no es poden resoldre perquè hi ha tants conceptes de “qui és català” com persones que hi han pensat. El debat ja s’ha de situar en qüestions pràctiques i de projecte (no de definició). Ara cal discutir “què volem que sigui -a nivell d’estructura política- Catalunya i per què”. Com volem que sigui Catalunya d’aquí 5, 10 i 20 anys? Som prou majors d’edat per decidir sobre allò que ens afecta o encara hem de tenir un tutor que decideixi per nosaltres (i sovint contra nosaltres)? Volem ser com Suïssa en alguns aspectes? Potser com Noruega en d’altres? Potser com Dinamarca en aquells altres?
… els famosos debats dels monjos budistes …
Aquest és el debat que ens serà útil i en el que ens podem posar d’acord perquè parlem de realitats i projectes, no de sentiments ni d’identitats…
Jo tinc la meva idea del què entenc per Catosfera. Però no cal que em posi d’acord amb ningú. Si vull iniciar un projecte que agrupi tots els blocs fets des d’IP amb seu a Catalunya (divisió territorial l’any 2008 a l’era d’internet?), si vull fer-ho agrupant blocs sobre Catalunya (divisió temàtica, com si els catalans només poguéssim parlar sobre nosaltres mateixos), si vull fer-ho agrupant blocs el domini del qual sigui .Cat (divisió nominativa ben poc rigurosa), o si vull fer-ho agrupant els blocs escrits en català parcialment o totalment (divisió lingüística), ho faig i punt. I un altre amb una altra concepció ja farà les seves divisions o criteris.
Tenim un greu problema generalitzat. Fins que no siguem un país normal reconegut al món, estarem destinats a debatre sobre el sexe dels àngels enlloc de dedicar esforços a aconseguir allò que acabaria d’una vegada per totes amb aquest debat.
La identitat (que d’això es tracta aquest debat) i la identitat de la Catosfera, en concret, està constituïda per tres grans factors: identificació, diferenciació i reconeixement. Aquests tres elements són allò que permeten configurar les anomenades identitats en qualsevol aspecte. Si els membres de la comunitat no s’identifiquen amb el concepte, els símbols, els objectius, els projectes i els relats de la Catosfera, no hi ha identitat pròpia. Si els membres de la comunitat no tenen trets distintius que els diferencien dels membres de les altres comunitats, no hi ha identitat pròpia. I si les altres comunitats no reconeixen la Catosfera com a una comunitat més, no hi ha identitat pròpia.
Per tant, això de configurar una comunitat amb una hipotètica identitat pròpia no és senzill. I segurament, la oposició que aixeca que la Catosfera es defineixi com a blocs de llengua catalana és una primera prova del reconeixement que rep d’altres membres i altres comunitats.
Ara bé, a mi no em trobareu en aquesta trinxera perquè s’hi dispara contra propis i adversaris sense discriminació. La meva trinxera és aquella que separa els que volen una Catalunya major d’edat, moderna i lliure dels que la volen domesticada, col·lapsada i perduda.
Estic d’acord en què és un debat que cansa. Haver de donar explicacions pel fet de ser català, a qualsevol nivell, crec és un fenòmen únic al món.
Ara, haver de definit que és cultura catalana, em sembla terrible. Pel que té de frívol i estúpid. I per què en el fons tornem a entrar al bucle encara més estúpid de tots que és el d’haver-te de justificar per ser català.
La frivolitat entra en un quasi deliri quan l’inventor del terme, que tothom diu donar per bo, el defineix com “el conjunt de blogs escrits en català i la comunitat virtual que existeix al voltant d’aquests blogs.”
En realitat el que passa és allò que ja anuncia algun dels informes Pisa sobre l’educació. Que hi ha una dificultat manifesta per la lectura comprensiva. Hòstia, digues-li (en general, no em refereixo al teu escrit en particular) com vulguis, però no li diguis catosfera si el que cerques no té a veure amb la definició. Més fàcil, impossible.
Tot aquest rotllo altermundista, multicultural és francament insuportable. Perquè al final el que resulta ser és l’Escola de la lectura en Diagonal”. I ull viu, no ho diguis gaire alt perquè aleshores resultes ser un vulgar xenòfob.
Pere, el teu post és de lo milloret que he llegit sobre aquest “debat”. T’he enllaçat al darrer post d’ENTRELLUM.
Dessmond (per al·lusions), no veig cap “frivolitat” ni cap “deliri” en la definició de Catosfera. És senzilla i clara: blogs fets en català i la comunitat que això crea.
“… però no li diguis catosfera”. Com li diem, doncs? Tens una idea o una paraula millor?
És un debat que segurament tu ja no vols, però crec que molts altres catalans encara ens l’hem de plantejar. Està molt bé parlar de realitats i de projectes, però crec que també ens cal parlar de sentiments i d’identitats. Perquè els sentiments són el que dóna sentit a la realitat i l’identitat el caràcter als projectes que duem a terme. Segurament per fer coses, cal primer saber qui ets. I perquè els projectes ens motivin, segurament cal abocar-hi un sentiment.
Tu mateix reconeixes que la nostra realitat política va en contra de la nostra identitat… hem de fer com si no passés i mirar cap a un altre costat? Posats a plantejar, podem fer com tu que obvies el debat o bé ens hem de plantejar què hem de fer perquè en un futur no sigui necessari haver-lo de plantejar més?
Que consti que estic d’acord amb que ja cansa! També en que amb qui l’hauríem de tenir és amb qui no el comprèn, perquè entre nosaltres no cal: ho sabem massa bé el que és ser català. 😉
Toni Ibañez,
Jo justament volía dir exactament el mateix. Internet és gairebé collonut!.
Parteixo de la base, que jo també dono per bona, de la definició de Catosfera donada per tu. Tothom l’accepta. La definició és clara -i catalana-. I aleshores comença un lio que per a mí és frívol i delirant. Si parlem de Catosfera, parlem del que tu has encunyat. I tot el que no s’ajusta a la teva definició se li ha de dir una altra cosa.
Toni, jo comparteixo totalment el punt de vista que fas anar. Crec haver-me explicat malament o que mitjà també pot jugar males passades.
És que és tan trist com el “trist” debat entre els defensors de l’estelada blava en contra de la vermella, quan, en el fons, tot són banderes de combat. Que cadascú llueixi els símbols que més bé el representin i punt. I no ha d’anar donant explicacions per aquí i per allà. Exerceix la llibertat! I que cadascú sàpiga tenir el suficient punt de vista transversal per veure que el què diu aquell se solapa en el 65% del què diu l’altre. En conseqüència, unim-nos dins la diversitat pel què ens ha d’ocupar el futur pròxim que tant d’esforç i dedicació demana.
Respecte al comentari de dessmond que diu: “…Tot aquest rotllo altermundista, multicultural és francament insuportable…”, és cert, hi ha molta demagògia i potser cert emboirament social… Però en comptes de queixar-nos, tal com diu el Pere, mirem com estem, i pensem quina Catalunya volem d’aquí a 5, 10 o 15 anys. Siguem imaginatius i impulsem projectes integradors. Mireu, això és el què volem intentar de fer amb el bloc http://www.esteladaverda.blogspot.com. Simplement pretendrem oferir informació i idees per generar més debat entorn del què necessita i vol la Catalunya del segle XXI. Intentarem de ser el màxim de pedagògics i anar a l’arrel dels problemes de forma clara i pràctica. Què necessitem? Independència. Quins problemes tindrem i ja tenim? Energia, Aigua, Seguretat…, Canvi Climàtic, Extincions, Construcció d’Europa, Guerres al Món, Fam, demagògia política, demagògia capitalista, demagògia individualista, demagògia informativa, tendenciositats odioses… S’ha de clarificar una mica tot el batibull en què estem inmersos i saber veure cap on hem de posar la banya de debò. Crec que s’ha de crear una mena de Tercera Via que assenti els objectius importants de la nostra societat, i això unicament és possible aprofitant el temps i esforços, i amb ingents dosis d’imaginació, creativitat i organització. La Catosfera és una REALITAT que pot ajudar molt en aquest procés.
No s’ha de pensar o actuar com a sobiranistes, independentistes o qualsevol dels altres “istes” que donen ales a botiflers i a enemics de Catalunya.
Pensem com a separats! Siguem sobirans! Actuem com a independents dels que ens volen confondre, i dediquem-nos a construïr el País que nosaltres volguem; sempre i quan sigui per millorar la condició humana i el món en general.
Salut i independència!
És que és tan trist com el “trist” debat entre els defensors de l’estelada blava en contra de la vermella, quan, en el fons, tot són banderes de combat. Que cadascú llueixi els símbols que més bé el representin i punt. I no ha d’anar donant explicacions per aquí i per allà. Exerceix la llibertat! I que cadascú sàpiga tenir el suficient punt de vista transversal per veure que el què diu aquell se solapa en el 65% del què diu l’altre. En conseqüència, unim-nos dins la diversitat pel què ens ha d’ocupar el futur pròxim que tant d’esforç i dedicació demana.
Respecte al comentari de dessmond que diu: “…Tot aquest rotllo altermundista, multicultural és francament insuportable…”, és cert, hi ha molta demagògia i potser cert emboirament social… Però en comptes de queixar-nos, tal com diu el Pere, mirem com estem, i pensem quina Catalunya volem d’aquí a 5, 10 o 15 anys. Siguem imaginatius i impulsem projectes integradors. Mireu, això és el què volem intentar de fer amb el bloc http://www.esteladaverda.blogspot.com. Simplement pretendrem oferir informació i idees per generar més debat entorn del què necessita i vol la Catalunya del segle XXI. Intentarem de ser el màxim de pedagògics i anar a l’arrel dels problemes de forma clara i pràctica. Què necessitem? Independència. Quins problemes tindrem i ja tenim? Energia, Aigua, Seguretat…, Canvi Climàtic, Extincions, Construcció d’Europa, Guerres al Món, Fam, demagògia política, demagògia capitalista, demagògia individualista, demagògia informativa, tendenciositats odioses… S’ha de clarificar una mica tot el batibull en què estem inmersos i saber veure cap on hem de posar la banya de debò. Crec que s’ha de crear una mena de Tercera Via que assenti els objectius importants de la nostra societat, i això unicament és possible aprofitant el temps i esforços, i amb ingents dosis d’imaginació, creativitat i organització. La Catosfera és una REALITAT que pot ajudar molt en aquest procés.
No s’ha de pensar o actuar com a sobiranistes, independentistes o qualsevol dels altres “istes” que donen ales a botiflers i a enemics de Catalunya.
Pensem com a separats! Siguem sobirans! Actuem com a independents dels que ens volen confondre, i dediquem-nos a construïr el País que nosaltres volguem; sempre i quan sigui per millorar la condició humana i el món en general.
Salut i independència!