Una bonica història de rugbi

El rugbi és un esport ple d’històries interessants, de detalls plens de simbolisme i de molta tradició. La d’avui és una història que combina l’esport i la lluita social pels drets humans. Parlem de com la cançó “Swing Low Sweet Chariot” va esdevenir un himne del rugbi.

Els orígens d’aquesta cançó els trobem als Estats Units durant èpoques fosques d’esclavitud abans i durant la Guerra Civil. Més concretament els trobem a l’Underground Railroad, una xarxa de suport i escapada per als esclaus negres que volien arriscar la seva vida fugint cap a un món de llibertat als Estats que prohibien l’esclavatge o al Canadà. Es calcula que unes 100 mil persones van poder escapar amb l’ajut de l’Underground Railroad. La xarxa consistia en cases d’opositors a l’esclavatge, camins francs a través dels boscos, passos de rius, vaixells, trens i carros (en anglès “chariot”). Gradualment, “chariot” va esdevenir un eufemisme per dir escapada o fugida. “Swing Low Sweet Chariot” és una cançó gospel afroamericana sobre la fugida d’un esclau dels camps de cotó mitjançant l’Underground Railroad. Aquest gospel va ser arranjat per Henry Thacker Burleigh d’un espiritual que el seu avi li cantava de quan havia sigut esclau.

Fins aquí tot lliga, però, com va esdevenir un himne del rugbi anglès? A prop de Douai Abbey, Upper Woolhampton, a Reading (Anglaterra) hi ha una escola per a nois anglesos fundada pel Cardenal Allen el 1568 a França i, posteriorment, traslladada a Anglaterra dirigida i impulsada per monjos benedictins . Aquesta escola, com tantes altres, tenia el seu propi equip de rugbi conformat pels joves alumnes. Doncs sembla que la cançó que ens ocupa –Swing Low…- era la cançó d’aquell primer equip de rugbi a XV de Douai. No se sap ben bé com va esdevenir la cançó de l’equip, però és fàcil d’imaginar que una cançó gospel i espiritual d’aquesta temàtica podia inspirar els joves esportistes d’una escola benedictina.

El cas és que el 18 de març de 1988 un grup d’estudiants de l’equip de Douai van assistir al partit entre les seleccions d’Anglaterra i d’Irlanda del torneig 5 Nacions (aleshores encara no hi participava Itàlia) a Twickenham. Anglaterra havia perdut 15 dels darrers 23 partits que havia jugat al 5 Nacions. L’afició anglesa només havia pogut celebrar un únic assaig des de feia més de dos anys. A la mitja part del partit el resultat era de 0-3 favorable als irlandesos. A la segona part, Anglaterra aconseguia anotar 6 assajos situant el marcador 35-3 al final del partit. Els tres primers assajos els va aconseguir de forma successiva el jove Chris Oti, un jugador negre nascut a Nigèria que debutava a Twickenham amb el XV de la Rosa. El grup d’estudiants esportistes de l’escola benedictina de Douai va començar a cantar la cançó que donava força des de segles enrere al seu equip i una bona quantitat de seguidors anglesos que omplien el camp s’hi va afegir. Des d’aquell moment, la cançó s’ha seguit cantant regularment com un himne per animar l’equip anglès. Quan l’any 2003 els anglesos van guanyar el Mundial de Rugbi van tornar d’Austràlia amb un avió anomenat “Sweet Chariot”.

Aquesta és la bonica història de com “Swing Low Sweet Chariot” va esdevenir un himne popular del rugbi que avui encara se sent a cantar cada partit que juga el XV de la Rosa.

Leave a reply:

Your email address will not be published.

Site Footer