Prendre decisions

Ahir amb la meva companya vam anar a sopar a casa els meus avis paterns per fer-los (i fer-nos) companyia una estoneta. La meva àvia, com sempre, es va treure un sopar de la màniga com aquell qui no vol la cosa. Els havíem telefonat només una hora abans per si volien que els passéssim a veure. La conversa va ser molt agradable, com sempre, i especialment enriquidora. Parlar amb els avis és una font de coneixement rotunda. Vam passar una estona tranquil·la durant la qual l’avi anava i venia del seu despatx amb papers i documents per anar-nos demostrant allò que ens explicava.

He de reconèixer que fins aquestes setmanes que han estat dures i difícils per la família no ho havia fet massa sovint d’anar-los a veure i escoltar-los. Ahir vaig tenir clar que he perdut molts anys en els que hauria après moltes coses. Són coses que potser no em serviran per l’endemà ni per al moment immediat, però són aprenentatges que m’han de servir per valorar la força del coneixement i la saviesa a l’hora de prendre decisions.

Prendre decisions sembla que ha de ser el resultat d’unes valoracions exactes i de posar en unes balances allò de bo i allò de dolent que comportarà la decisió. I cada cop sóc més conscient que prendre decisions ha de ser el resultat del coneixement i la saviesa en el seu sentit més profund. Cal conèixer moltes coses i conèixer-les bé. Hi ha un munt de persones sàvies que aquest país ha donat i que crec que no les valorem prou. Els avis (els meus en concret) en són un cas. Però hi ha moltes persones sàvies que no formen part de la cort de tertulians habituals als nostres mitjans i que només podem accedir-hi a través d’alguns llibres i revistes. Quan parlo amb els meus avis m’adono que no conec el meu país com m’agradaria. I em faig el propòsit de dedicar-m’hi més, de llegir escriptors de veritat i d’obrir l’espectre de la meva atenció. No sé si la vida trepidant que porto m’ho permetrà. Si no, potser hauré de prendre decisions. Però aquest cop seran decisions de saviesa i coneixement.

2 comments On Prendre decisions

  • Jo tenia un Pare i una “Sogra” (no m’agrada aquesta paraule) que eren savis delsque tu ens parles, ara que ja no els tenim entre nosaltres i fent repàs de fets de seves vides t’adónes cada vegada més de la seva saviesa.
    m.t.ll

  • Cal escoltar els nostres avis i àvies, valorar els seus coneixements, gaudir amb les seves paraules. Són una font de saviesa.
    També el que és bonic és gravar aquestes converses familiars espontànies. Al cap dels anys, permeten recordar bocins de vida i reviure’ls amb un somriure.

Leave a Reply to m.t.ll Cancel Reply

Your email address will not be published.

Site Footer