La nació i el jovent tot dinant

Diumenge vaig compartir taula amb tres bons amics i, com ja m’esperava, vam tenir una de les converses més interessants dels meus darrers sis mesos. Amb la Manela, el Jaume i el Joan (i altres que no van poder venir) ens reunim de tant en tant per tirar endavant el projecte que tenim entre mans i que aporta un gra de sorra particular a la construcció nacional. D’aquestes reunions sempre en surten algunes idees que m’ocupen el pensament durant unes quantes setmanes.

Aquest diumenge vam dinar composant una conversa sobre l’estat i les tendències polítiques del país. Però no dels polítics o dels partits i el govern, sinó del país, de la gent, de la societat. En el grup que us anomenava al paràgraf anterior hi ha un sociòleg intel•ligent, un informàtic format en la filosofia lúcid com mai he conegut ningú, i una professora d’escola incisiva a més no poder. Aquest trio amb la meva modesta aportació van tocar una de les qüestions clau que determinaran el futur de la nació catalana: el grau de penetració de les formes de vida espanyoles entre el jovent català.

Tots sabem que hi ha un gruix important de població que viu i es comporta com a espanyols sense cap mena d’incomoditat ni de sensació d’incoherència. Per aquests això és Espanya i no s’han plantejat mai res que ho contradigui. La seva actitud o les seves formes de funcionar i actuar són visiblement espanyoles. Cosa que no cal que ens sorprengui massa. Desconec quin és el percentatge real d’aquest gruix de població, però no és menor.

Per altra banda hi ha un altre determinat gruix de població (segurament inferior) que manté amb més o menys mesura una actitud cultural (en el sentit ampli del terme) catalana. La pressió mediàtica i popular de les actituds i models espanyolitzants no és menor. Aquesta, a més, va acompanyada d’una voluntat indiscutible de ridiculització del model cultural català.

En aquests moments el gran debat i allà on ens juguem veritablement el “seguir essent” com a poble és el grau i la rapidesa de penetració d’aquest model d’actituds socioculturals espanyoles entre el jovent català. Calen models atractius que inverteixin la tendència i aquests no són gens fàcil de crear. Necessitem molta intel•ligència i el ferm compromís perquè l’etern poder d’autodestrucció de la societat catalana no impedeixi que ho aconseguim. Miraré de fer algunes propostes ben modestes, però ara la voluntat era compartir amb qui llegeixi aquest bloc aquesta idea que va ser el centre d’un bon dinar de diumenge. Bon profit!

Leave a reply:

Your email address will not be published.

Site Footer