Mestres Puyal i Pedrolo

Buscant alguna informació sobre en Puyal per a fer un escrit que em rondava pel cap en motiu de l’homenatge rebut pel periodista a la UCE he topat amb aquesta entrevista penjada a internet. En el marc del programa Vostè pregunta, en Puyal entrevistava i permetia conversar als espectadors amb en Manuel de Pedrolo. Per edat i per la situació lamentable dels mitjans de comunicació i l’ensenyament d’aquest país, la meva generació no ha pogut gaudir de la riquesa de la pròpia cultura i no ha tingut un fàcil accés (i encara menys cap invitació) a persones com Pedrolo, Calders, Tísner, Marçal, Cucurull, Fuster, d’Efak, Xammar, Trueta, Vicens i Vives, Coromines, Fabra, Bauçà, i tants d’altres que no acabaríem. Sort n’hem tingut alguns dels nostres pares!

Els mitjans de comunicació dominants ignoren descaradament una cultura molt rica per l’innegable compromís i servei a la nació catalana. Sembla mentida que es pugui executar una liquidació cultural d’aquestes dimensions al segle XXI a plena llum del dia. Només d’observar com van tractar l’homenatge a en Puyal a les notícies de TV3 amb 10 segons en un telenotícies farcit de bajanades i informacions buides, ja penso que com poden ser de desgraciades certes persones que prioritzen una àmplia informació sobre les diverses “rojas” de Pequin a l’homenatge a una persona que ha significat tant per la televisió pública del Principat…

Desconec si en Puyal podrà executar el seu projecte de liderar un grup de comunicació privat català o si la curta mirada de molts polítics i periodistes ho farà impossible. Seria un veritable gir en la construcció nacional. Fa temps que dic, i potser em faig pesat, que el futur ens el juguem en tres àmbits: l’educació, l’empresa i els mitjans de comunicació. Cal treballar de valent en aquestes tres direccions.

Com que jo he descobert aquesta entrevista de fa més de 20 anys quan ja en tinc quasi 30, la penjo perquè aquells amics que llegeixin el bloc també hi tinguin accés. (està fragmentada en 16 parts… paciència)