Estic al·lucinant des de fa unes hores. Pensava que no escoltaria unes declaracions del nivell de les que ens ha ofert en Ridao. Decididament s’ha perdut tot l’aire fresc i la manera de fer diferent que havia semblat que anunciava fa uns anys Esquerra. Dir que en Tremosa és un independentista de saló… uff! Quina mandra i quina tristesa! És ben evident que la companyia dels Iceta i Zaragoza, el compartir massa àpats i tardes de cafès amb aquesta colla, ha acabat convertint en Ridao en una màquina de reproduir aquest tipus de declaracions senzilles i empobridores. Penso que és una gran notícia que hi hagi dos candidats independentistes per poder triar a les eleccions europees. Però sembla que Esquerra vulgui tenir l’exclusivitat independentista. I aquesta és la pitjor estratègia que pot haver-hi si el què ens importa realment és el país.Mireu mireu… aix quina tristesa. Esperava que això no passés i ha passat.
4 comments On Estic al·lucinant!
Cada dia ens ho posen més dificil, basicament perquè el discur d’ERC i de CiU no es correspon amb les respectives praxis polítiques. A mi ,que sóc agnòstic, que no em demanin un acte de fe. Que retorni la coherència i ja en parlarem. Ara per ara: abstenció.
Per molt que t’agradi en Tremosa no és obviable que es presenta per un partit indescriptible. Votar Tremosa és votar l’espanyolisme sociovergent d’Unió, o bé la indefinida Casa Gran d’en Mas. Si em demanen el vot, primer que m’expliquin que ofereixen.
Votar Tremosa és votar l’espanyolisme sociovergent d’Unió???
Em costa respondre a aquest anàlisi tan elaborat i complex. Pensa que jo sóc de pensaments simples i primitius.
Gràcies.
Enlloc faig aquesta afirmació, sino que plantejo un interrogant.
Ni és elaborat ni complex afirmar que un eurodiputat de Convergència i Unió, es deu als programes de CDC i UDC;llavors el dubte és el següent: si Mas i Duran defensen idees antagònicas i Tremosa els representa a tots dos, com puc saber, amb exactitud, què defensarà?
El problema d’aquesta visió tan miop de la política no és d’en Ridao. El problema és que l’argumentari contra en Tremosa, de fireta, fa més forat del desitjat. D’altra banda, molt coherent amb aquest sobiranismes que s’excita quan comença la temporada de calçots. Malauradament som un país que funciona massa amb l’estòmac, més que amb el caparró.
Sliding Sidebar
Qui sóc
Bona pregunta aquesta! Sóc fill de Terrassa (però sobretot dels meus pares) on vaig néixer el 1978 amb aquella sensació de no saber què dir perquè encara no havia llegit la premsa del dia. Més endavant, un cop ja m'ho havia mirat una mica, em vaig llançar de cap a l'activisme polític, l'esport, la música i la lectura. Sempre m'ho he agafat tot amb passió, diria. Potser amb el pas dels anys, que no passen en va, també hi he afegit una mirada més pausada. Després d'anys de neguit i tastets, el 2009 va ser un any de canvis: ser pare i començar a aprendre l'ofici de periodista em va canviar. Més endavant —uns nou anys ben bons— vaig emprendre una aventura complicada al costat del que acabava de ser investit President de la Generalitat de Catalunya, l'amic —i sempre molt honorable— Quim Torra. Avui, ja no ben bé a primera línia de foc, continuem pencant per fer dels Països Catalans un lloc digne per viure en llibertat. He respost la pregunta? Em podeu seguir a Twitter (@perecardus), si us vaga, i a Instagram (ací), si us deixo.
Xarxes