Candidatura independentista transversal?


Amb la pregunta “Qui hauria d’integrar una candidatura independentista transversal per declarar unilateralment la independència?” proposo una enquesta per conèixer la opinió dels lectors d’aquest bloc sobre qui hauria d’integrar una candidatura independentista transversal.

Si vols suggerir noms d’altres persones que no surten entre les opcions, deixa un missatge a aquest mateix apunt.

9 Comments

  1. Farem una segona ronda de l’enquesta d’aquí a unes setmanes on incorporarem les propostes i eliminarem els que hagin sigut menys votats.

    Gracies Agustí!

  2. Benvolgut Pere, nomes comentar-te dos apunts.Jo crec que tot i la importància que te el liderat crec que ara es mes el moment de parlar de quin grups, partits o plataformes haurien de integrar-se i no tan quines persones.En segon lloc jo diria que caus en l’error al confeccionar la llista de col·locar-hi gent mes per el seu valor mediatic , que no pas per la seva demostrada capacitat de lluita i treball ,així mateix també soc de l’opinió que persones com l’Enric canela (10.000), en Carles bonaventura (PRC),Carles castellanos (MDT),en Planxart (estat català),l’Adam majo (CUP) i molts d’altres que sense ser mediatics , porten mes de 15 anys treballant per la independència, cosa que molts dels que has posat al llistat fa 5 anys ni en parlaven , ni la defensaven , es mes algun d’ells fins i tot ja li semblava be anar a una espanya federal.
    Josep Ruaix.

  3. Pere, molt bona pensada aquesta enquesta.

    S’haurà de difondre el màxim possible perquè sigui significativa.

    Pensava que, com encara estava en fase inicial, hi eres a temps d’ampliar la llista. 😉

  4. Benvolgut Josep Ruaix,

    segurament tens raó en què algunes d’aquestes persones no tenen pedigrí, però a mi això m’és bastant igual. Benvinguts siguin a la causa aquells que vagin arribant. Si el lideratge l’han d’assumir aquells que fa anys que hi són i no hi ha manera que es posin d’acord quan són més de tres persones, ho tenim fotut. Cal renovació en tots els sentits. Aquesta és la meva opinió. I enlloc de demanar quants anys de “lluita” porten els possibles líders, demanaria el currículum i eficiència (molts anys de “lluita” i cap resultat no són bones cartes de presentació). Desconec algunes de les persones que comentes. Els tinc tot el respecte del món.

    Pel què fa a si és primer el lideratge o la base, em sembla que no és un plantejament massa adequat als temps actuals. Allò que farà moure a la gent és un lideratge potent, amb una visió clara i una molt bona comunicació.

    Benvolgut Agustí,
    Gràcies pel reconeixement. És un exercici que vol provocar debat i, si pot ser, crear un cert impacte.

    No puc ampliar la llista un cop ja s’ha començat a votar. Per això, farem una segona volta.

    Ja m’han arribat algunes propostes de noms via e-correu o comentari:
    Pere Casaldàliga, Xavier Sala i Martin, Mikimoto, Oleguer Presas, Carles Bonaventura, Carles Castellanos, Planxart, Adam Majó, Enric I. Canela.

    Moltes gràcies!

  5. Pere, molt d’acord amb tu que el que falta és lideratge. La societat civil ja fa el que pot, però la gent ha d’anar a treballar cada dia i té una família a qui dedicar les hores. Ara el que falta és que gent com en López Tena (que seria la meva primera opció) i en Carretero (que seria la meva segona, com a “president” i “vicepresident” d’aquest projecte, per entendre’ns) estirin cadascú per la seva banda i més gent s’hi vagi sumant. I això serà, crec, la punta de l’iceberg. Des de dalt han de demostrar que són capaços d’entendre’s. I no marginem gent d’Unió (que hi ha molt de moviment sota l’ombra allargada d’en Duran) i d’Inciativa, amb noms interessants com en Raül Romeva o Dolors Camats.

    Com diu en Josep Ruaix, és clar que cal reconèixer adequadament els que porten molts anys picant pedra (en Planchart l’he tractat, per exemple), però estic molt d’acord que això no va de qui porta més anys en la causa. La qüestió ara és sumar gent que, per la via del sentit comú, es fan independentistes.

    Jack Monterey

  6. Després del que ha fet ERC a les Illes ( més informació a xalandria.cat, tonialorda.balearsweb.net bielbarcelo.balearweb.net i eduardriudavets.cat) ja no em queda cap dubte que amb l’actual direcció d’esquerra no hi ha absolutament res a fer. És més fàcil que un elefany passi pel forat d’una agulla, que Joan Puigcercòs aconsegueixi la independència (i la unitat dels països Catalans)

    En qualsevol cas crec que no es tracta de crear un altre partit sinó de superar el sistema de partits- seguint l’exemple integrador d’Obama. Es tracta d’aconseguir transversalitat sense que ningú hagi de renunciar a la seva ideologia. No es tracta de fer un nou partit centrista sinó d’integrar diferents sensibilitats. La idea és engrescadora però encara hi veig molts impediments de tipus pràctic.

  7. La solució definitiva passa per diverses fases. Primer de tot, que els partits catalans s’ajuntin i presentin un projecte FERM i SERIÓS d’independència, que alhora il·lusioni a gent de tots cantons (tant catalans, com castellanoparlants, com immigrants).

    No entenc per què ERC dóna suport a un partit i projecte que ens perpetua en la decadència i en el plany etern.

    Segon, és que amb aquest projecte es voti pel Parlament i es proclami unilateralment la independència. En aquest moment, poc importaria el que Espanya pensés o deixés de pensar. Ningú treurà els soldats per muntar una guerra, i ningú suspendrà cap Parlament perquè senzillament Espanya ja és un altre país. Algú de Madrid podria suspendre el parlament Andorrà? oi que no?

    Per això calen:
    – BONS LÍDERS, cosa que actualment no abunda per desgràcia.
    – Tenir molts contactes, complicitats i fins i tot, interessats en la nostra independència (el que NO vol dir esperar que els altres ens la portin a casa nostra).
    – Que el poble hi cregui, i no ho vegi com una idea de bomber de quatre il·lumintas… sinó com una proposta ferma per sortir del pou.

    El secret perquè el poble hi doni suport és NO lligar-ho en absolut a temes identitaris, perquè això exclou d’entrada a moltíssima gent. Una persona no es mobilitzarà si veu que això és una moguda d’altres que volen que la seva identitat se superposi a la dels altres. I no hauria de ser així.

    Si s’enfoca en termes d’oportunitats perdudes (empreses que no paren de marxar a Madrid), d’infrastructures del segle passat, de dèficit crònic, de pèssimes comunicacions, de pica-baralla i pèrdua de dignitat constant… poc importa de quina cultura o ideologia siguis, perquè no hi ha discussió possible.
    Encara que tinguis un sentiment espanyol o fins i tot que siguis immigrant, poc t’importa si veus que aquest projecte respectarà la teva d’identitat i amés et treurà d’un cercle viciós de decadència.

    Vist i demostrat que amb Espanya, negociar es perdre el temps mentre el temps va passant…. l’única solució és decidir-se d’una vegada i posar-se d’acord per començar a fer les coses.

    Us recomano el llibre Crònica de la independència, si és que no l’heu llegit ja.

Respon a Agustí Esparducer Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *