Final de l’enquesta

Els resultats que podeu veure més avall són els que dono per definitius de l’enquesta sobre qui hauria d’integrar la candidatura independentista transversal.

La intenció de l’enquesta ha estat obtenir un tast de l’estat d’opinió dels lectors d’aquest bloc i d’altres persones que ocasionalment s’hi hagin atansat. A tots us agraeixo molt l’aportació, haver volgut participar en aquest joc.

A mitja tarda d’avui (28-04-09) hi ha hagut una campanya dirigida per fer pujar els vots d’un dels noms que sortia a la llista de propostes fins a fer-lo arribar al capdamunt. Amb aquest tipus d’acció organitzada quedava pervertida la intenció de l’enquesta. Gràcies també als seus promotors per haver confiat que aquest bloc podia servir-los de plataforma per rellançar el seu candidat.

A aquells que heu proposat noms, tant les propostes serioses com les divertides, us agraeixo l’aportació que ha enriquit la intenció d’un servidor. Els noms queden publicats i, malgrat la meva voluntat inicial de fer una segona volta, de moment ho deixem d’aquesta manera. Espero que no us sàpiga greu.

Tindrem més ocasions d’expressar la il·lusió que tenim pel país i la seva gent. Aquesta és el veritable motor de fons d’aquest bloc i del seu autor.

Moltes gràcies!

3 comments On Final de l’enquesta

  • Estimat Pere,
    Encara que penso que Joan Carretero parla amb sinceritat, no crec que sigui l’abanderat per avaçar cap a una Catalunya d’estat, o com molts independentsites de pisarrí la califiquen: “SOBIRANA”. A Catalunya li falta una cosa que no varen aconseguir ni Macià ni cap líder polític existit fins ara. Fa falta caràcter. Un caràcter i mentalitat guanyadora; i per això només cal crear una cosa que l’esperit del català d’arrel no té: Confiança en ell mateix i esperit de combat. I això no vol dir res més que fonamentar les bases d’un pancatalanisme que fins que Prat de la Riba va encapçal·lar-ne llurs tesis, ara roman inexistent. En definitiva, cal una regeneració de l’esfera social i política del nostre país, ja que només així pot eixir un canvi. I et puc assegurar, amic Pere, que ni CIU ni ERC ni cap partit existent ho aconseguirà, ja que aquests partits no posseeixen els valors necessaris per fomentar aquesta filosofia política tant necessària. No cal que vagis a conferències de CIU a Terrassa ni proclamis candidatures independentístico-comunistes de la CUP. Tant sols has de meditar i analitzar el que et dic i fer com Descartes, i actuar en conseqüència, ja que sé que ets un verdader català; i els catalans de veritat ens mereixem alguna cosa més que continuar esperant. JA FA MOLT TEMPS QUE HO FEM. ELS TEMPS CANVIÏEN I DE VIDA SE’N VIU NOMÉS UNA. I ARA TOCA ARREMANGAR-SE. SINÓ, NO FA FALTA DIR RES…

    EL BARÓ BOTIFLER
    http://www.elfilconductor.blogspot.com

  • Estimat Pere? Amic Pere? Fent referències a la meva agenda personal i dirigint-te en aquests termes, no estaria malament que t’identifiquessis. Altrament, poc podré confiar en el què dius si no ets capaç de donar la cara.

  • Ho intentaré fer en el futur però per el moment no puc. Diguem que he tingut problemes en el passat per pensar, dir i fer com penso; fets pels quals vaig haver de sortir d’una formació política important del nostre país ara ja fa uns anys. Per això, em prefereixo anomenar EL BARÓ BOTIFLER. I des del bloc en el que publico de tant en tant alguns articles, construir la meva illeta personal en la que puc dir totes aquelles coses sense por de que em censurin per la ràdio i/o a la premsa, com varen fer en el passat a un altre col·laborador del bloc, ara ja fa més de vuit anys. I cal dir que en aquesta illa hi arriben cada dia més i més seguidors, de molts partits diferents i de molts plantejaments igualment diferenciats. I és què, per bé que molts volem un estat propi, primer s’han de traçar les idees per arribar a obtenir-lo. I a l’administració del bloc LA PÀTRIA CATALANA només tenim una forma de concebir-ho: enderrocant tots els símbols i emblemes que ens fan ésser com som. Sols així podrem néixer, eixir de les runes, lluitar pel que es nostre, i per això fa falta aquesta filosofia pròpia de la que abans et parlava.
    I crec què internet és un medi important per tal de poder conéixer gent que pensa en direccions similars, i si poden complementar-se en llurs idees i transmetre els seus coneixements, crec que ja és molt important, no trobes? O és que per confegir un assaig literari no hem de documentar-nos i completar la informació que ens falta i experimentar amb allò que desconeixem per treure’n les nostres pròpies conclusions?

    Atentament,
    EL BARÓ BOTIFLER
    http://www.elfilconductor.blogspot.com

Leave a Reply to Pere Cardús Cancel Reply

Your email address will not be published.

Site Footer