Tres valors de les consultes

Passada ja una setmana de les consultes del 13-D, em veig amb cor de fer una modesta valoració de l’experiència. Potser encara no ha passat prou temps per valorar quins n’han sigut els resultats de fons, que per mi són els que importen de veritat. Fins que no passa un temps prudencial que permet analitzar què n’ha quedat de tot aquell soroll i que neteja la nostra mirada de l’emoció del moment que ens juga sempre malespassades, és arriscat fer valoracions que poden ser desmentides fàcilment. Tanmateix, m’ha semblat que podem observar tres grans valors de les consultes.

Primer valor. Han contribuït a internacionalitzar el cas català. El nivell de coneixement del procés d’independència de Catalunya ha fet un salt qualitatiu important. El caràcter democràtic i cívic de les consultes observades per centenars de periodistes i mitjans d’arreu del món impedeix que es pugui caure d’ara endavant en la temptació d’associar la nostra amb les lluites violentes o incivilitzades. Caldrà, però, no deixar d’atendre el front internacional i, especialment, dels mitjans de comunicació de països claus com EUA, Alemanya, Anglaterra, França, els Països Baixos i els nòrdics.

Segon valor. Les consultes han demostrat a moltes persones que Catalunya pot decidir el seu futur sense estridències ni reaccions violentes per part de l’estat espanyol. És a dir, que els tancs no surten al carrer perquè centenars de milers de catalans decideixin votar a favor de la independència. La imatge de famílies i gent gran votant ha fet un efecte important a l’hora de perdre la por. Els gestos d’unilateralitat independentista ja no són només cosa de quatre joves disfressats d’abertzales, sinó que ara també hi participen monges i capellans. Els catalans perdem la por a decidir que era el factor més important de frenada de l’independentisme.

Tercer valor. La societat civil pren la iniciativa en absència de projectes clars i definits de la política. És coneguda la vitalitat històrica de la societat civil catalana que sempre havia pres la iniciativa en temps difícils i d’estancament nacional, econòmic i cultural. Després d’uns anys de foscor i de somnolència, la societat civil respon amb contundència als evangelistes de la desafecció. Aquells que han vist desafecció per tot arreu són de ben segur els que la fomenten i els aniria bé que tot el malestar social envers la política oficial fos resultat de la desafecció. Saben que en repetir-ho moltes vegades, s’acabarà donant per bona la teoria de la desafecció. I el problema no és de desafecció. Ben al contrari, el problema neix de la impossibilitat de participar i decidir, de les barreres a la democràcia més directa i de la constatació que les lleis manen sobre la voluntat democràtica. La desconnexió de bona part dels polítics de la gent, la incapacitat per interpretar correctament el desig de canvi del poble, fa que hi hagi un evident desplaçament de l’autoritat política i, per tant, de la seva capacitat de lideratge real. Les consultes han demostrat que de desafecció, res de res. Que la societat està més desperta que mai i que està disposada a liderar novament el país. Si volem, però, ser un país fort i ordenat, convé que els partits facin una interpretació correcte de la situació i que siguin capaços d’arriscar i abandonar la posició de comoditat institucional i legal on estan situats. Qui arrisqui i se situï al costat de la voluntat de la societat, liderarà sens dubte aquest país tan esplèndid que tenim.

Leave a reply:

Your email address will not be published.

Site Footer