Consultes en campanya electoral?

Les consultes sobre la independència de Catalunya han estat un èxit en l’avenç cap a la independència possible. Vull dir que la lliçó d’aquestes consultes ha estat que han ofert a molta gent la possibilitat de pensar que la independència és possible i que no passa res. Ningú ha tret cap tanc al carrer, ni tampoc s’ha viscut cap episodi de violència que hi estigui relacionat. Aquest va ser el màxim èxit de les consultes d’Arenys de Munt i del 13-D de l’any passat.

Ara, però, la situació ha canviat. Hem entrat de ple en any electoral, ja hi ha la major part dels candidats proclamats, i els equips de campanya dels partits ja funcionen i dirigeixen estratègies comunicatives. Queden pocs mesos per les eleccions al Parlament i res del què passa està exclòs de ser utilitzat ni interpretat en clau electoral.

Les tandes de consultes sobre la independència que s’ha previst que se celebrin enguany passen a formar part, tan si es vol com si no es vol, d’una lògica electoral total. El resultat que tinguin, especialment en termes de participació, serà una arma de combat i d’interpretació de la ‘realitat’ que més convingui a qui té el poder d’interpretar. Per tant, que ningú cregui que les consultes són processos de la societat civil desvinculats dels interessos de partit i que no afectaran ni seran utilitzades en la campanya electoral.

La primera pregunta que em faig és ‘a qui beneficien les consultes d’enguany?’ Qui pot treure’n el màxim profit per a la campanya? D’entrada hi ha una consideració que ja ens aporta possibles respostes. L’èxit de les consultes (en participació) beneficia als partits sobiranistes o independentistes, i el fracàs beneficia els partits unionistes. Però no només als unionistes. El fracàs de participació també beneficia als partits independentistes gradualistes, especialment a aquell que té una estratègia d’aliances amb partits unionistes, en aquest cas Esquerra. Per què? Perquè ERC té un discurs per a l’èxit i un discurs per al fracàs. Si hi ha bona participació, Esquerra dirà que ells són el partit de les consultes (mireu, si no, l’instrumentalització en la campanya ‘Catalunya Decideix, Puigcercós 2010’). Si la participació és un fracàs, Esquerra dirà que ells ja ho deien que no s’ha de córrer i que s’ha de pactar amb els unionistes per acostar-los a posicions sobiranistes (santa innocència!).

Hi ha, tanmateix, un altre motiu pel qual les consultes beneficien a ERC. És que l’any electoral d’Esquerra hauria estat una travessa del desert amb l’única carta del tripartit per posar sobre la taula electoral. Evidentment, aquesta situació hauria portat Puigcercós a un carreró sense sortida amb moltes dificultats per fer creure una promesa electoral que no fos la reedició del tripartit i, per tant, sense marge en l’electorat independentista. Però el disseny del calendari de les consultes sembla fet pel millor estratega dels socis del PSOE a Catalunya. Les consultes són un viaducte des d’ara fins a l’estiu i la posterior entrada en campanya oficial, on els ‘republicans’ tindran el benefici de les quotes mediàtiques i quedarà molt invisibilitzada qualsevol opció independentista extra-parlamentària. D’aquesta manera, els mesos més difícils i perillosos d’ERC quedaran maquillats per la possibilitat de tocar campanes i anar a la processó. És a dir, de mantenir un govern amb l’unionisme més pur i fer campanyes pel Sí a la independència arreu dels pobles on se celebrin les consultes.

Les consultes d’enguany es converteixen més o menys intencionadament en el viaducte que permetrà a Esquerra superar la depressió del terreny electoral. Què és un viaducte, si no el pont elevat per al pas d’una via de comunicació sobre una depressió del terreny?

Leave a reply:

Your email address will not be published.

Site Footer