El número 1 d’ETA

Segons les fonts oficials del Ministeri de l’Interior espanyol, cada dos per tres detenen el número 1 d’ETA. A vegades atribueixen aquesta posició al suposat cap de l’aparell militar, en altres ocasions se li atribueix al suposat cap de l’aparell polític, algun cop també m’ha semblat entendre que no era ni l’un ni l’altre, sinó un tercer que estava per damunt d’aquests dos caps. És sorprenent aquesta capacitat per detenir sempre el número 1, malgrat que, segons les mateixes fonts oficials, ETA canvia tan sovint de parer sobre qui és el seu número 1. Perquè imagino que és facultat del grup armat decidir qui és el número 1 i no pas del Ministeri, oi?

Fa tot just una setmana el número 1 de casa seva, Rufi Etxeberria, va concedir una entrevista al diari Berria, subtitulada en català a VilaWeb, en la qual exposava que les conclusions de l’esquerra independentista basca (Ezker Abertzalea) concedien a ETA un únic paper en el procés democràtic i de pau: plegar veles. Aquesta declaració inèdita i rotunda va ser menysperada pels especialistes en detencions de números 1. Curiosament, Rufi Etxeberria és l’únic dirigent abertzale que en aquests darrers temps treballava de valent amb Arnaldo Otegi i Rafael Díez Usabiaga que no han mantingut empresonat. Per què? No ha estat ‘reconstruint Batasuna o la seva direcció’ tal com han fet Otegi i Usabiaga? És com si a Irlanda haguessin empresonat a Gerry Adams durant els congressos (Ard Fheis) del Sinn Féin on es reclamava a l’IRA que abandonés la seva activitat i, en canvi, haguessin deixat lliure a Martin McGuinness.

En tot cas, el govern espanyol en el seu afany de fer-nos creure una eficàcia dubtosa i una capacitat de control sobre ETA excel·lent cau en un parany del llenguatge. Si es deté el cap de l’aparell militar, és que hi ha aparell militar. Si es deté el cap de l’aparell polític, és que hi ha una motivació política en aquella lluita armada. Aleshores, ja no es tracta d’una banda criminal, com defensen tot sovint, sinó d’un grup armat amb cos militar i objectius polítics. Aquesta conclusió s’intenta evitar quan no es vol encarar un procés de pau amb negociació. Qui faria un procés de pau amb una banda criminal?

Bé, res més que això. Que em sorpren això del ‘número 1’ cada dos per tres.