El noi del Godó

El nou president del Barça ha estrenat el mandat amb un grapat de compareixences destinades única i exclusivament a marcar distància amb el president Joan Laporta. És més, Rosell no només ha volgut imprimir un altre caràcter a la presidència del club, sinó que viu capficat en intentar embrutar l’imatge del president sortint.

El primer error de la junta de Rosell va ser destituir el president d’honor Johan Cruyff. És un error i també un primer incompliment de les propostes electorals de campanya. Quan es preguntava al Rosell candidat si destituiria Cruyff en cas de guanyar, responia que si ho demanaven els socis, sí que ho faria. Que jo sàpiga ni el primer dia ni el segon del mandat del noi del Godó no s’ha consultat als socis sobre la qüestió. Amb aquesta actitud de marcar paquet, Rosell demostrava una altra falsedat de la seva campanya i del discurs de proclamació de la nit electoral. Aquella nit, enmig de l’eufòria pel triomf del poder econòmic i mediàtic de sempre, Rosell va dir que amb ell s’acabarien els ‘ismes’ a can Barça. Tan és així, que amb el gest de la primera reunió de junta contra Cruyff quedava liquidada la promesa d’unitat blau-grana.

Una altra marca del nou estil que dirigeix ara el club es va poder veure i escoltar en el discurs d’investidura. Rosell va fer una part del discurs en castellà. És cert que després va saludar en anglès (i prou), però la idea del Barça com un club català al món ha quedat en ‘Barça, un club català passant per Espanya per dirigir-se al món’. En aquest sentit, en quatre dies s’han perdut set anys de projecte desacomplexat, universal i modern. Aquella línia que va impulsar i mantenir Laporta era precisament una de les coses que més molestava als unionistes influents i poderosos del nostre país, que van fer-li la vida impossible al millor president de la història del Barça. Ara, però, en Sandro té massa deutes pendents per poder mantenir aquella línia.

En aquest nou tarannà acomplexat és on inclourem peces tan patètiques com la visita al maleducat president d’Extremadura, que va insultar greument el president Laporta fa pocs mesos. Algun periodista esportiu valent, dels pocs que queden, podria investigar què va fer el president extremeny durant la campanya del noi del Godó. Perquè potser descobririem que les penyes blau-grana extremenyes van ser incentivades a votar en Rosell. No cal fer cap comentari de la frase repetida fins a l’avorriment a les notícies de la Corporació Catalana de Mitjans sobre el pa amb tomàquet i el pernil d’Extremadura.

Després de la visita i les reverències extremenyes, Rosell s’ho ha volgut fer perdonar al més pur estil convergent. Un cop deixades a casa les maletes del viatge a les espanyes, ha passat per la seu d’Òmnium a fer-se’n soci i a mostrar el seu suport a la manifestació. Fa uns quants dies, però, va explicar que hi donava suport perquè la convocava el govern de la Generalitat, no pas l’entitat catalanista. Ell no hi serà a la manifestació, no farà com el polititzat Laporta que es deixava fotografiar enmig de molta gent amb estelades. Rosell serà a Sud-àfrica animant Espanya i recolzant la selecció que ens roba els jugadors per poder guanyar títols per a un estat que ens roba els diners i se’ls gasta en primes estratosfèriques lliures d’impostos pels jugadors vermellots. Sandro Rosell hi serà per aplaudir si guanyen i consolar-los si perden. Mentrestant, el poble català sortirà al carrer per denunciar l’esquilada democràtica espanyola contra Catalunya.

Fixeu-vos també, si us vaga, en com s’implica des de la primera setmana el noi del Godó en la gestió esportiva dels fitxatges i les vendes de jugadors. Si repasseu alguna entrevista recent veureu com Rosell arriba a dir: ‘em reuniré amb Wenger per mirar de desencallar el cas d’en Cesc Fàbregas’. Que no vam quedar que no seria intervencionista i que aquestes qüestions quedarien en mans dels directius tècnics? No hauria de ser l’experimentat Zubizarreta qui es reunís amb qui calgués? Dic ‘experimentat’ perquè va ser un dels motius pels quals Rosell diu que el va escollir com a director tècnic. I és cert que Zubizarreta ja ha estat secretari tècnic de l’Athletic de Bilbao. Concretament les temporades que l’equip va fregar el que hauria estat el primet descens de la seva història. Per cert, una gran experiència en un club que no fitxa jugadors en el mercat internacional…

Finalment, proposo observar la manera com s’han transmès els anomenats ‘problemes econòmics de tresoreria’ del club. Rosell va dir que el primer que farien seria auditar el club en tots els aspectes: econòmic, professional, esportiu… I que l’auditoria econòmica es faria pública. No sé si ja la tenen feta. En tot cas, que jo sàpiga no l’han publicat encara. Però Rosell ja escampa que el club té problemes econòmics. Les tensions de tresoreria del mes de juny i juliol en un club campió i de primer nivell són normals i habituals (en Rosell ja ho sap perfectament). Però és que, a més, els comptes de la junta sortint van haver d’incloure el cost del fitxatge de Villa i, en canvi, no es va tancar cap traspàs abans del 30 de juny. Per tant, Rosell ja sap que quan presenti els seus números podrà dir que té uns beneficis molt superiors als reals de la temporada estricte. Rosell ha tancat dos traspassos i no ha gastat ni un duro encara. No haurà d’incloure el preu de Villa, malgrat que en treurà el rendiment esportiu.

1 comments On El noi del Godó

  • Has fet una excel·lent radiografia del nou President del Barça. No vull ni imaginar-me la que podràs fer quan hagin passat els 100 dies de gracia que en aquest país nostre tenim la costum de concedir a una nova junta o equip de govern. Com diria aquell, que Déu ens agafi confesats.

    Salut!!

    PS: M’agrada molt el nou format del bloc. Felicitats!!

Leave a Reply to Lluís Soler i Turu Cancel Reply

Your email address will not be published.

Site Footer