Encara no estem preparats per a la independència

Des de fa mesos he pensat que la independència era possible a curt-mig termini. El mes de juliol m’ha deixat ben clar que Catalunya encara no està preparada per ser un estat lliure. Si més no, no estan preparats els líders que consideren que cal intentar-ho ara. Les batalletes històriques endèmiques de l’independentisme, contra tot pronòstic, no han cessat. Al contrari, semblen més fortes i greus que mai. Hom considera que és el problema lògic del creixement. Jo crec que, com tot, els problemes tenen noms i cognoms. Vull dir que som les persones que podem, si volem, comportar-nos d’una manera diferent.

No és normal que a dos o tres mesos de les eleccions surtin candidatures electorals de sota les pedres. No és normal que totes es vulguin anomenar ‘unitàries i transversals’. No és normal que totes coincideixin en l’objectiu de la proclamació unilateral des del parlament. No és normal que totes considerin que són ells els que han de fer de pal de paller de la unitat independentista. No és normal i no és seriós.

Diuen que l’actual és un dels moments amb el context més favorable que s’ha conegut per a fer passos ferms i grans cap a la llibertat nacional. Doncs em temo que, si tot continua com sembla que va, es desaprofitarà el context més favorable de la història. O no hi ha líders o no són els que ho aconseguiran, o hi ha un poble tan assedegat de lideratge que es perd a qualsevol cant de sirena.

La lògica més patriòtica fa pensar que qualsevol que volgués participar d’un projecte per a una candidatura transversal independentista per proclamar la independència des del parlament s’hauria apuntat a l’únic projecte que des de fa més d’un any treballa única i exclusivament en aquesta direcció. Si el problema no és qui va a les llistes, si l’objectiu és la unitat i si tot coincideix, què ha impedit que els nous voluntaris s’apuntessin a allò que ja funciona i ha fet molta feina?

A mi només m’interessa la independència de Catalunya (en el sentit de Josep Guia). Em sembla que ara és el moment del Principat i que més endavant (no gaire més) caldrà reunificar el país. M’importen un rabe les sigles, els partits, les associacions i tot plegat. Només desitjo patriotisme i generositat, que són les dues cares de la mateixa moneda.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *