El melic d’en Barnils

Cada dia quan entro o surto de la redacció de VilaWeb intento retenir alguna de les frases que se succeeixen a una de les pantalles del vestíbul. N’hi ha de grans pensadors i dels millors periodistes de tots els temps, totes seleccionades pel director, Vicent Partal. Una de les que m’agrada més és la que va escriure Arthur Miller que diu: ‘Un gran diari és una nació que parla amb si mateixa.’ De fet, aquest lema és el que assumeix VilaWeb com a raó de ser.

Però sempre he tingut predilecció també per una altra frase que cada cop que hi coincideixo m’arrenca un lleuger somriure de complicitat. És la que va fer Ramon Barnils: ‘Per mirar segons quin melic, és millor mirar-se el propi’. És una afirmació (un aforisme) que obre moltes vies de reflexió i moltes interpretacions complementàries. Barnils va ser un lluitador contra el costum de mirar-se el melic i, per això, aquesta frase seva no pot ser interpretada com una proposta de recolliment nacional i autocontemplació complaent. És una frase d’autocentrament i és una frase d’insubmissió crítica. Per fer periodisme de qualitat i coherència és imprescindible saber on es té el melic. De fet, jo diria que és el primer que cal saber, fins i tot abans de saber articular una frase correctament. Barnils ens va convidar en totes i cadascuna de les seves intervencions públiques a saber localitzar el melic propi.

El 14 de març farà deu anys de la mort de Barnils. Són deu anys del nostre país molt efervescents i moguts que ara ens demanen prendre’ns uns dies de reflexió i relectura. Barnils és el millor mentor per a una reflexió necessària. Com que aquests dies la xarxa bullirà de propostes, us adjunto una finestra de Twitter per seguir-les:

1 Comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *