L’equip de seguretat nacional de Barack Obama
Diuen que el president Obama canviarà l’equip de seguretat nacional al més alt nivell. Obama va arribar a la presidència amb una clara voluntat de canviar el model de relacions internacionals i d’intervenció en conflictes de l’administració nord-americana. Però els conflictes oberts –Irac i Afganistan, especialment- li impedien canviar la marxa automàticament. Alguns preveien que el nou model ja estaria en marxa a pocs mesos del canvi de presidència, però era d’esperar que la cosa anés més lenta. De fet, Obama va fer una gestió prudent del canvi i va mantenir alguns col·laboradors de Bush en llocs claus de l’equip de seguretat nacional. És el cas del secretari de defensa, Robert M. Gates, que ja n’era a l’administació Bush, o el president dels Joint Chiefs of Staff, Mike Mullen.
Ben aviat, Obama va designar gent de confiança en llocs prou malmesos per la mala administració anterior. Així, va nomenar Leon E. Panetta com a director de la CIA i va incorporar gent com James B. Steinberg a treballar ben a prop de la secretària d’estat, Hillary R. Clinton. Després de tres anys de l’accés al poder, Obama farà canvis per encarar l’any més determinant del seu mandat. Segons diuen, Leon E. Panetta serà designat nou secretari de defensa en substitució de Gates, i deixarà el lloc al capdavant de la CIA al general David H. Petraeus, actualment màxim comandant de l’exèrcit nord-americà a l’Afganistan.
Aquests dos canvis són molt indicatius de les intencions que té Obama. Tenint en compte la recent enganxada amb Hillary Clinton per la intervenció a Líbia, Obama es vol assegurar que el Pentagon i l’aparell d’intel·ligència estan sota control i en mans de persones que comparteixen un nou model de diplomàcia i actuació internacional. A la vegada, Obama aprofitarà l’experiència en intel·ligència de Panetta per fer més eficaç l’actuació militar i rendibilitzarà una carrera militar de prestigi –la de Petraeus, que ha dirigit les operacions a l’Irac i a l’Afganistan- per reforçar la cada dia més complexa i necessària activitat d’intel·ligència.