Els àrbitres han perjudicat clarament al Barça

El Barça ha eliminat un Madrid sense arguments en una semifinal de Champions que sempre més es recordarà com ‘l’eliminatòria dels ploraners’. El plantejament tàctic -autobús contra equilibri- i l’estratègia -agressivitat contra futbol- no deixen espai als dubtes sobre quin és l’equip bo i quin el dolent. La dimensió humana dels dos entrenadors -Guardiola i Mourinho- és com la nit i el dia. I la història i la qualitat ètica dels dos clubs no es poden comparar en un mateix pla. Per tot això, el Barça ha guanyat: perquè fer les coses ben fetes té premi.

Ara, els àrbitres també han jugat un paper destacat aquest cop. Un repàs de totes i cadascuna de les jugades dels dos partits no interpretat per terceres persones interessades a disfressar el fracàs deixa ben clar que el Barça n’ha sortit clarament perjudicat. Si els dos àrbitres que s’han vestit amb calça curta en l’anada i la tornada haguessin aplicat el reglament fil per randa, el Madrid hauria jugat amb 8 o 9 jugadors la segona part de tots dos partits. Si tu surts al camp a fer faltes, a mirar de desconcertar el rival, a protestar qualsevol tonteria a l’àrbitre o a tallar qualsevol jugada per terra mar o aire, has d’assumir les conseqüències de jugar al límit de la violència. I no es pot obviar que hi ha una cosa que es diu reglament amb unes normes que cal respectar. Per tant, el Barça ha estat el gran perjudicat per l’arbitratge permissiu d’aquesta ‘eliminatòria dels ploraners’.

El 28 de maig serem al nou Wembley jugant a futbol, després d’aquest parèntesi de la semifinal. El Manchester, que eliminarà avui al Schalke 04, és un equip que juga a futbol i que li agrada respectar les regles. S’enfrontaran un altre cop a la final el Barça de Guardiola i el Manchester de Sir Alex Ferguson: quin luxe! Això és el millor que li pot passar al futbol, un esport molt malmès pel negoci desenfrenat, per la desproporció i pels excessos.