Formació per sortir de la crisi?

Ahir vaig llegir que el PSC de Terrassa creu que l’educació i la formació són la millor opció per sortir de la crisi. I això és una bestiesa gran com una catedral. L’educació i la formació són el ciment de les societats modernes i són una aposta estratègica per fer més sòlida l’economia i la societat en general. Però la formació no serveix per sortir d’una crisi a curt ni a mig termini, perquè és una aposta que tarda uns quants anys a donar resultats. La formació ha de servir per ser menys permeables a les crisis. Qualsevol canvi que es faci ara al sistema educatiu és en va si l’objectiu és sortir de la crisi. Per sortir de la crisi cal estabilitat, bon finançament (no espoli fiscal), poder financer de proximitat que obri el crèdit a les petites i mitjanes empreses, capacitat de decisió sobre les realitats concretes (enlloc de mesures generalitzades per a realitats molt diferents), infraestructures de qualitat i ajustades a les necessitats reals de l’economia i les persones, etc.

Ara, totes aquestes coses que sí que són necessàries per sortir de la crisi no les podem fer perquè ens ho impedeix pertànyer a l’estat espanyol. I això el PSC ho sap, però no pensa fer res per canviar-ho. Perquè prefereix mantenir la seva funció d’interposats del govern espanyol a les ‘províncies’, que no pas el benestar dels catalans.

2 Comments

  1. Quines coses són necessàries? Que el govern pugui pagar mestres, metges, mossos, professors universitaris, les empreses proveïdores, etc. Que pugui invertir en infraestructures i mantenir els serveis socials i, especialment, assistencials. Que les caixes no es vegin obligades a regalar la propietat a l’estat o als bancs espanyols per la imposició d’una ‘taxa de solvència’ que no mesura correctament la solvència i que, a més, es marca un nivell ad hoc sense cap criteri financer real. Com a conseqüència, que els bancs i caixes puguin facilitar crèdit a les petites mitjanes empreses que són qui poden reactivar l’economia. Que la Generalitat pugui actuar amb precisió allà on més falta fagi. És a dir, una actuació ben focalitzada que sigui eficaç. Cosa que no passa quan es decideixen coses a l’engrós. Per exemple, no ténen res a veure les mesures que cal impulsar en una economia com la extremenya i una com la catalana, no s’assemblen en quasi res els seus teixits productius. Si els catalans no sofrissim un espoli de 18.000 milions d’euros l’any, el govern no hauria de fer cap de les retallades que li imposen de Madrid per ajustar el dèficit públic. I si l’espoli no s’hagués produït des de fa deu anys, Catalunya, fruit del seu treball i esforç, no hauria patit la crisi com ho ha fet.

Respon a Mar Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *