Si no fa vent, remarem?

Sense l’interrogant del títol d’aquesta entrada, aquest és l’eslògan de la campanya de la coalició independentista que es presenta a les eleccions municipals a Terrassa. ‘Si no fa vent, remarem’ és la frase que encapçala tot el material de campanya d’Esquerra+Reagrupament+Acord per Terrassa fruit d’una idea del cap de llista, Isaac Albert. El significat del lema és molt encertat i ben trobat en un temps com el que corre… crisi… ofensiva nacionalista espanyola… retallades… És una crida a arremangar-se i ser valents per sortir de la situació difícil on som. És un lema positiu, que apel·la a la participació, a no quedar-se a casa i a fer pinya per un objectiu comú. És, en definitiva, un bon lema.

Ara bé, també s’ha de dir que sobta la temàtica en una ciutat sense mar (i un riu més que sec). Potser seria un lema encara més encertat per una coalició semblant a Malgrat de Mar, o a Sant Carles de la Ràpita… Però és comprensible que no s’hagi optat per una cosa a l’estil de ‘Si la llança s’encalla, teixirem a mà’, que seria adequat a la història industrial de la ciutat, però que el faria una mica estrany.

Per altra banda, el lema em genera un altre dubte. Remarem? Al segle XXI ens hem de posar a remar? No seria més encertat dir que ‘si no fa vent, programarem el GPS i posarem el motor automàtic’? Perquè l’independentisme s’ha de posar a remar? No creieu que ja és hora que l’independentisme incorpori un motor com Déu mana i posi rumb al port més desitjat? Hi arribarem remant?

Al marge de les bromes, el lema em sembla molt més interessant, suggerent, intel·ligent i atrevit que els altres que corren per la ciutat: ‘Compromès amb Terrassa’ (PSC); ‘El millor canvi per Terrassa’ (CiU); ‘Els diners tenen valor, Terrassa no té preu’ (ICV); ‘Solucions per Terrassa’ (PP); ‘Donem la cara per Terrassa’ (CUP).