Indignats? Democràcia? Drets?

(apunt dedicat a l’amic Josep)

1. Els diners no es fabriquen sols… si es volen més serveis gratuïts, s’han de pagar més impostos o recuperar els diners furtats en l’espoliació fiscal espanyola.

2. La democràcia no és allò que decideixen uns quants acampats a l’interior d’una plaça. És una cosa molt més complexa. Ja hem conegut la ‘democràcia’ de les ‘avantguardes populars’ que decideixen quina és la justícia, la igualtat i la llibertat que mereix ‘el poble’ i no són exemples gloriosos de la història. El seu resultat es pot comptar amb milers de fosses comunes plenes dels ‘burgesos, conservadors i especuladors’ de tots els temps.

3. La democràcia és, sobretot, el respecte per les opinions diferents. Impedir que els diputats d’un parlament democràtic i legítim escollit per milions de catalans accedeixin a la seu de la sobirania és molt més semblant al feixisme que a la democràcia. Marcar amb una X l’esquena dels diputats em recorda altres moments de la història quan es marcaven ciutadans amb una estrella per raons de raça o d’origen.

4. És indignant que els representants legítims escollits dels catalans hagin d’entrar al Parlament escortats o que el president de Catalunya hagi d’entrar en un helicòpter dels mossos. Això sí que és indignant. El Parlament i les institucions catalanes han valgut moltes vides i molts sacrificis. Ara els nens consentits i educats en un paternalisme institucional consideren que poden impedir el funcionament d’una institució com va fer Franco. (cal recordar que el Parlament només ha estat tancat durant els Fets d’octubre i el franquisme).

5. La no violència no té res a veure amb escridassar, empènyer, marcar amb una X, llançar una pedra o porqueria o escupir. Això d’afegir darrera de qualsevol mobilització la paraula ‘pacífica’ és un parany que alguns mitjans no saben detectar convenientment.

6. La democràcia només és possible si es respecten alguns drets fonamentals. Per exemple, el dret d’informació. Des que van començar les ‘acampades’, aquest dret ha estat vulnerat i molts periodistes han estat coercionats i atemorits en l’exercici de la seva professió. Els mitjans han inflat desmesuradament el fenòmen dels acampats, però han rebut la ira d’aquells que no accepten el dret d’opinar diferent. En aquest incident lamentable del Parlament, alguns periodistes han hagut de ser protegits i s’han hagut de refugiar a comissaries policíaques. També cal denunciar alguns indignats que agafen una càmera de fotos, es posen un braçalet lluent i es fan passar per periodistes posant-se al mig de les càrregues i denunciant, posteriorment, els cops rebuts ‘per la premsa’.

7. Les imatges de les càrregues són molt espectaculars sempre, però cal analitzar-les serenament. No és difícil descobrir les provocacions dels ‘indignats’ i, si els mitjans volguessin, podrien ensenyar-les perfectament. De cap manera es tracta d’un moviment no violent. Si més no, en el seu conjunt. Hi ha moltes formes de violència.

8. Molta gent dóna suport moral als mobilitzats per desconeixement. Si el moviment s’expressés amb sinceritat i no amb demagògia, s’acabaria molt ràpidament la simpatia que ha conreat l’invent. Bona part de les reivindicacions del moviment dels indignats són bàsicament totalitàries. Si la gent que va a repicar olles i paelles sabés que els seus amics ‘indignats’ volen col·lectivitzar i repartir les seves propietats, amagaria ràpidament la paella.

9. La ‘spanishrevolution’ és un moviment estètic i poca cosa més. Les revolucions no es fan acampats a les places i dormint fins a migdia. Tampoc es fan demanant a les mares, tietes i àvies que els facin el menjar. Aquesta estètica revolucionària és una còpia mal feta de les revoltes nord-africanes. Per sort, la qualitat democràtica del nostre país és molt més gran que la dels països nord-africans. Pretendre equiparar les dictadures d’alguns països amb el nostre sistema polític és ridícul i, sobretot, una manca de respecte pels opositors als règims d’aquells pobles que malden per ser lliures.

10. La indignació és un motor infal·lible de la mobilització, però és el pitjor amic de les solucions als problemes. El moviment dels indignats no ha demostrat encara ara quines són les solucions que proposa. De moment, només han fet desenes i desenes d’assemblees força esperpèntiques. En canvi, proven d’impedir que el parlament debati propostes i contra-propostes prou elaborades per resoldre els problemes.

5 comments On Indignats? Democràcia? Drets?

  • Aquest article s’hauria de criticar (sempre constructivament) punt per punt, que hi ha molt per dir a la contra. Per resumir el que sento al llegir-lo només escriuré unes línies.

    És un recull d’idees bastant lògiques i senzilles a favor dels al.ludits en les protestes dels “indignats”. Si bé els fets d’avui no han estat els més adeqüats (amb això hi estem d’acord) Només faré una pregunta: Les coses han de seguir igual que fins ara o el que es vol és un canvi ?

    • Les coses han de canviar molt. S’ha de millorar la qualitat democràtica de les institucions. Cal una llei electoral nova i mesures reals de transparència. Cal impedir l’economia especulativa nociva per una economia de veritable lliure mercat. Cal que els governs no tractin amb paternalisme els ciutadans com si fossin estúpids. Cal que la gent es senti responsable del futur col.lectiu i no només es preocupi de la política quan les coses li van malament. Cal fer molta feina i, cap d’aquestes feines que cal fer és anar a insultar i agredir els representants escollits pel poble. A les eleccions del novembre s’hi va presentar una plataforma que es deia ‘Des de baix’. El seu programa era 100% el de les acampades. Els resultats van ser els que van ser. La imposició no pot ser l’alternativa. Tothom que vulgui canviar el món ho haurà de fer amb el suport explícit i concret de la majoria.

  • Jo afegiria: la qualitat democràtica d’una assemblea que vota a mà alçada no es pot comparar al vot secret, individual, lliure de coaccions, sense el qual les decisions d’una comunitat no poden ser representatives de la voluntat popular.

  • Pere

    Estic d’acord des del principi fins al final. Estructurat, directe i clar, sense embuts. El que esperava.
    Un comentari, no he escrit res enlloc, tot i que m’ha costat. Tots volem, tots demanem, tots exigim els nostres drets. I qui es compromet amb els deures?
    Sóc pragmàtic, la feinada que tinc diàriament per tirar una Pime endavant no em deixa massa temps per escoltat i llegir més. Però sento que amb la tasca diaria col.laboro amb el país, per poder assolir tot el que aquests demanen, i que per descomptat no em representen.
    Potser vaig errat, però en les reclames d’aquest col.lectiu no he llegit les dificultats per empendre o la problemàtica per trobar gent productiva i eficaç. Tot el que sigui crear empresa i riquesa per pagar el què es reclama…res.
    Només demano que el Govern actual tingui el valor de mostrar-nos la situació real de les finances, i amb això, tots entendre que hem d’apretar-nos el cinturó.
    Volem uns serveis de primera en una societat, vistos els fets d’ahir, de tercera.

  • Clar i contundent. De com és passa del maig del 68 al Putsch de Munich. Enhorabona.

Leave a reply:

Your email address will not be published.

Site Footer