La Felicitat Interior Bruta (FIB) de Bhutan

Fa cosa d’una setmana vaig veure a la tele un documental d’aquells del 33 que no en saps el nom, ni l’hora que el fan, ni res de res. El fet és que vaig quedar bocabadat dels paisatges que mostrava i m’hi vaig enganxar. Es tractava d’un reportatge sobre Bhutan, aquest país de l’Àsia meridional. La cosa va esdevenir més interessant quan la veu que feia la narració va explicar que el monarca, el senyor Jigme Dorji Wangchuck, va proposar la creació d’un índex que per ell tenia més interès de ser mesurat que els que es facin servir normalment per saber el benestar de la població. La proposta va ser acceptada pel Tsogdu, el parlament nacional, i ha esdevingut en certa manera l’objectiu estratègic polític del país. Es tracta de la Felicitat Interior Bruta (FIB), que més enllà del nom i la broma marca quatre grans reptes que no són gens desaconsellables.

El FIB consta d’un compromís amb el ‘bon govern’, amb l’economia sostenible, amb el foment de la cultura i amb la protecció del medi ambient. L’estat de situació d’aquests quatre elements marquen l’índex de la felicitat ciutadana. Una primera impressió de la proposta pot provocar-nos una rialleta, però si pensem acuradament amb els valors i els aspectes que defineix, penso que no la podem menystenir.

Ja m’agradaria comptar a Catalunya amb la idea del ‘bon govern’ (regeneració democràtica, transparència, eficàcia, professionalitat, dignitat, etc.). Ja m’agradaria que haguéssim apostat per una economia sostenible els últims deu anys (enlloc del creixement panxacontent i despreocupat dels nous rics). Ja m’agradaria que s’entengués que és fonamental el foment de la cultura com un pilar bàsic de les societats modernes (enlloc de viure acomplexats i demanant permís o perdó per tot). Ja m’agradaria que els governs haguessin actuat amb un veritable i adequat respecte pel medi ambient (enlloc d’haver omplert la costa de construccions monstruoses, enlloc d’haver perdut el respecte pels boscos, enlloc d’haver fet una mala planificació d’infraestructures que han malmès el territori).

Bé, en tot cas, convido els nostres polítics bons a estudia el FIB de Bhutan, juntament amb tots els exemples dels països nòrdics i centre-europeus.

(Per cert, qui era que va proposar que el dret a la felicitat fos inclòs al nou estatut del Principat? ai mare!).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *