Garzón i la Internacional Papanates

Hom diu que els pobles tenen el que es mereixen. Però no sempre és així. Els pobles que han sofert l’opressió d’un estat més fort o sense contemplacions no la mereixien pas. En el nostre cas, l’opressió i la sistemàtica espanyolització ens estan deixant una política i uns polítics molt mediocres. I aquesta mediocritat s’ha tornat a posar de manifest amb una claredat de cristall de bohèmia amb el cas de la inhabilitació del senyor Garzón.

La justícia, encara que no estiguem d’acord amb les lleis que han fet els parlaments, necessita d’un respecte absolut i radical per les formes, pels mecanismes i els procediments. Si no hi ha respecte per les formes, en el camp de la justícia, els continguts i el fons moral de qualsevol investigació, veredicte o condemna perden tota la validesa i dignitat que puguin tenir.

Vull dir, per molt que el senyor Garzón decidís obrir investigacions sobre la repressió franquista i els crims de guerra, això no l’eximeix de complir tots i cadascun dels requisits procedimentals marcats pel sistema jurídic. Jurídicament, la forma és tant o més important que el fons. I el senyor Garzón s’ha passat pel forro la forma sempre que ha volgut. Mentre ho feia en casos de ‘terrorisme’ o ‘polítics’ contra els independentistes catalans i bascos, dreta, esquerra i centre callaven com uns putes. Fins que el senyor s’ha saltat les formes en casos que afecten l’extrema dreta no se l’ha portat a judici. I ara sí, les esquerres el defensen amb ungles i dents com un gran defensor de la memòria històrica i la justícia universal.

Aquest senyor que defensen ara els de la Internacional Papanates és un repressor com els que pretenia jutjar. És un hereu formal del franquisme i de l’esforç de colonització espanyola de Catalunya i el País Basc. És un senyor que quan va prendre declaració als independentistes del 92 i va veure que els havien torturat, va mirar cap una altra banda i es va negar a investigar què havia passat durant cinc dies i nits a les clavagueres de la policia espanyola. De fet, va ser ell qui va fer detenir persones pel seu compromís polític amb la independència i els va fer empresonar uns quants anys. Aquest senyor que defensen els Villarejos, Coscubielas i companyia, és un personatge insensible amb la tortura i que ha estat condemnat pel Tribunal pels Drets Humans d’Estrasburg per no haver investigat les denúncies de tortures en més de 100 casos en els quals hi havia evidències, com diria aquell, més que evidents.

La Internacional Papanates és moralment feble i políticament mediocre. I aquest país que ha lluitat tant no es mereix de cap manera una actitud tan deplorable en defensa d’un botxí egoista que s’ha cregut ser el rei del mambo en una cursa patètica per aconseguir un Nobel.

Leave a reply:

Your email address will not be published.

Site Footer