En Pujol empeny cap a la independència

L’independentisme avança a pas ferm i decidit. Les enquestes ho indiquen, la quantitat d’activitats que tenen la independència com a leitmotiv ho certifiquen, i algunes aportacions qualitatives també ens ho fan pensar. Una d’aquestes aportacions significatives és la del president Pujol, que ha culminat un trajecte personal que l’ha portat de l’autonomisme convençut amb la missió de l’encaix a Espanya a la constatació que no hi ha pacte possible i que l’únic camí és la independència.

Tinc molts i molts amics que consideren que Pujol fa de contrapes tàctic d’un govern del seu partit que pacta amb el PP i no acaba de fer el pas, perquè té encara el xip del peix al cove posat. N’hi ha d’altres, d’amics, que creuen que el president Pujol arriba tard a l’independentisme i que, després d’haver-lo criminalitzat i ridiculitzat durant tants anys, ara no té dret a apuntar-se al carro quan s’està aconseguint la majoria social. D’altres adverteixen que, tot i que seria una bona notícia, en realitat es tracta d’una estratègia de l’ex-president per demanar a Espanya un tracte diferent i que Pujol no és honestament independentista.

Totes aquestes opcions, i algunes més, m’han passat també pel cap. Però la veritat del seu gest només la sap ell i tota la resta són hipòtesis i sospites. En aquest cas, m’interessa més l’efecte que pot produir aquest canvi del president Pujol en molta gent que és reticent a fer el pas i que no han estat mai amants de l’aventura.

Per mi, l’independència no és un fi en sí mateix, sinó la única opció de supervivència nacional, cultural, econòmica i social. Sí que penso que tots els pobles tenen dret de ser lliures i de governar el seu destí, però no m’agradaria gens una Catalunya independent però espanyola, al cap i a la fi.

Amb això vull dir que no em preocupa si Pujol s’ho creu més o menys, si és un gest per equilibrar l’actitud espanyola del govern, si és una tàctica per alertar Espanya… M’interessa si el que diu ens acosta més o menys a la independència. I em sembla que en aquest sentit l’aportació és innegable i extraordinària.

Algú més té la capacitat de Pujol d’arribar i influir unes certes capes socials i del camp empresarial? Algú pot exercir la influència d’ell en un gruix important de la població que li fa confiar durant molts anys el lideratge del país?

Catalunya no necessita independentistes convençuts de sempre. Catalunya necessita independentistes. I si una forma d’ampliar la base social independentista és a través de les paraules del president Pujol, benvingudes siguin.

1 Comment

  1. Pere,

    Estic d’acord que el que importa és l’impacte que en pot tenir. I crec que és gegantí. I no només en la societat catalana. On l’impacte serà definitiu és en Convergència i especialment en les decisions que Convergència pendrà en els propers dos anys.

    Catalunya no serà independent sense Convergència. Però, amb Convergència la independència està a tocar de la mà.

    Tot i així, sóc dels que pensa que l’evolució del President Pujol és del tot sincera. És un personatge del qual mai n’estarem prou agraïts del que ha fet pel nostre país.

    David

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *