Edició No-Breivik

El segon diari noruec, el Dagbladet, ha posat en marxa una idea pel judici de l’assassí confés de 77 persones l’estiu passat que ja havia provat el prestigiós Guardian. Es tracta d’un botó a la capçalera digital del diari que t’ofereix activar o desactivar una versió de l’edició sense les informacions del judici, el botó No-Breivik. El Guardian ho va fer l’any passat en ocasió del casament del príncep Guillem i la Catalina de Cambridge. També va oferir dues versions de l’edició digital amb informació reial o sense.

Si en aquella ocasió es tractava d’un bon exercici que va ser molt ben acollit pels lectors, el cas noruec no és tan sols una prova graciosa o enginyosa. M’agradaria llegir les explicacions dels experts al fenòmen social causat per l’atroç atemptat del juliol passat. Perquè cada cop que sento un familiar d’una víctima o un polític noruec parlar del cas quedo sorprès per la manera d’encarar la situació. Tinc la impressió que hi ha una certa consciència o consens col·lectiu que aconsella no donar-li més protagonisme de l’estrictament necessari a Breivik. El pare d’una de les noies assassinades pel racista malalt deia ahir que parlar-ne massa o muntar un circ mediàtic al voltant del judici seria donar-li allò que cercava. I un sociòleg noruec considerava que el més raonable seria condemnar-lo a presó indefinida, de manera que cada tres anys es revisés la condemna per determinar si podia ser reinserit a la societat i ja no tindria temptacions assassines. La reacció el mateix dia de l’atemptat del primer ministre noruec i el seu govern em va deixar de pasta de moniato per la capacitat de reflexió i d’anàlisi en moments de màxima tensió personal i col·lectiva. El contrast amb les reaccions que estem acostumats a veure quan aquí o a Espanya es produeix un atemptat és molt gran.

Aquesta idea de no donar-li més protagonisme del que sigui necessari i la voluntat d’una bona part dels familiars de les víctimes de mirar de viure sense la presència constant de l’assassí i els missatges que provarà d’enviar durant el procés judicial, són les dues raons que han portat al diari Dagbladet a oferir una versió ‘No-Breivik’ de l’edició digital. I és una bona idea i un gran exercici de servei. Com en el cas del Guardian i el casament dels prínceps anglesos, el diari noruec fa un seguiment molt gran i sense manies del judici en la versió A.

Leave a reply:

Your email address will not be published.

Site Footer