Justificar-se per anar amb Espanya… avancem

Ja em perdonareu si sembla que em passo la vida buscant els aspectes positius de les situacions complicades que viu el país. Ahir Espanya va guanyar l’Eurocopa. Molt bé. A la llarga, tan ens farà que la guanyi Espanya, Itàlia, França o Polònia. Com que encara no hem acabat el procés de construcció de l’estat propi, vivim els èxits de la selecció de l’estat que ens intenta liquidar amb neguit i angúnia. D’entrada, penso que ho hem de saber relativitzar. L’efervescència espanyolista lligada al futbol (Eurocopa 2008 i Mundial 2010) no ha tingut cap impacte en l’adhesió política a casa nostra. L’independentisme ha crescut sense parar (51%) i l’unionisme s’ha reduït (21%).

Però un dels aspectes que també han canviat i que ens permet fer anàlisi qualitativa és la necessitat de justificació. No he sentit cap tertúlia, entrevista, ni conversa aquesta setmana que, en preguntar per les preferències a l’Eurocopa, els que reconeixien que anaven a favor d’Espanya no s’haguessin de justificar amb arguments de tot tipus. Que si els jugadors del Barça, que si són els veïns, que si juguen millor, que si les relacions familiars, que si els jugadors catalans, que si no s’ha de barrejar futbol i política, que si és oxigen en temps de crisi…

A mi, tots aquests arguments ni em semblen bé ni malament. Em sembla que cadascú ha de tenir la llibertat d’emocionar-se amb allò que vulgui. Però políticament m’interessa aquest fenomen que porta a la justificació constant. Des de fa uns anys, passa exactament el mateix amb els que diuen que no volen la independència: han de justificar amb molts equilibris i martingales argumentals la seva opció. Si agafem una tertúlia de fa quatre anys, veurem com qui es justificava era l’independentista o el que no donava suport a la selecció espanyola. És el que tenen les majories i la centralitat política. La majoria no va amb Espanya i la majoria vol la independència. La centralitat política a Catalunya és el projecte independentista. Les enquestes ben fetes ho diuen molt clarament. Mentre no siguem un estat lliure, continuaran justificant-se.