Un president té a les seves mans la màxima responsabilitat d’un país. La seva funció no és anar a manifestacions perquè ha de poder resoldre els problemes d’altres maneres. Tan sols en ocasions excepcionals un president ha de ser amb el seu poble al carrer: després d’una gran catàstrofe natural; un greu accident amb efectes sobre la població general; un atemptat especialment colpidor; un atac sense precedents d’un país veí, etc.
La manifestació de l’Onze d’enguany serà grossa, tal com és previst, i serà un clam per la independència. El president pot cridar a reivindicar el pacte fiscal, però la gent no té perquè fer-li cas. Un i altres tenen tot el dret de fer el què han fet i faran. Li convé a Mas participar en una manifestació independentista? Li convé al país? Forma part del full de ruta de Mas fer un gest obertament independentista en aquest moment? Té dret Mas (guanyador clar de les eleccions i amb 62 escons) a tenir el seu propi full de ruta?
Els que coneixem de ben a prop les manifestacions de l’Onze (i les altres) sabem que el país té un greu dèficit de respecte institucional i que s’expressa de forma descarada en aquestes ocasions. Si Mas anés a la manifestació, seria un gest definitiu de posar-se al costat del clam social per la independència. Algú pot assegurar que això seria comprès per tothom? No es trobaria amb una colla de carallots que l’esbroncarien i l’insultarien?
La manifestació tindrà el grau d’autoconsum que acostumen a tenir sempre. És a dir, farà una funció terapèutica i de motivació grupal. Això està bé que sigui així. Però enguany, pel context evident de tensió social, nacional, econòmica i internacional, serà també una prova de foc pel reconeixement internacional de l’ambició nacional de Catalunya. Molts estats ens observaran i trauran conclusions del què fem. Que el president sigui a la manifestació també tindrà un impacte i aconseguirà un ressò especial. Cal tenir en compte aquest factor: els independentistes poden ser aquells que esbronquen el president escollit per una majoria molt gran? Què en pensaran els governs del món? Ens prendran seriosament? Ens tornaran a encasellar com a protestaires minoritaris?
Què passa si hi van alguns consellers i no el president? Es pot interpretar com un gest tàctic poc valent. S’han de manifestar els consellers? El seu lloc és darrere les pancartes? També només en ocasions excepcionals?
Els organitzadors sabran donar a Mas el lloc i l’espai que li pertocaria en cas d’anar a la manifestació? Tinc ben clar que si decideix anar-hi, cal que s’asseguri l’espai protocolari i de dignitat que mereix la institució que representa, que en definitiva és la màxima representació de Catalunya.
En algunes ocasions (no tantes com caldria) s’ha parlat de la generositat que caldrà de part de tots per aconseguir fer un procés d’èxit cap a la independència. Ara és un dels millors moments per demostrar que estem preparats.
Segurament treballaré l’Onze de Setembre. Si no és així i el president del meu país decideix posar-se al capdavant d’una manifestació per la independència, no tindré cap dubte de posar-me darrere com un soldat. Si no hi va, també hi aniré, evidentment.
La manifestació de l’Onze serà important i cal fer-la bé i omplir-la. Però les expectatives generades per molta gent i per la mateixa direcció de l’ANC (que pretén exigir la independència l’endemà si s’és molta gent) no serveixen de gran cosa. Les manifestacions tenen la seva funció, però no són un plebiscit. L’exercici de la democràcia és molt exigent en les formes i molt escrupolós en els mecanismes. La independència no ens la portarà una manifestació per gran que sigui (recordem el 10-J on tothom ja cridava independència). Em temo que ara mateix no tothom sap el lloc que li pertoca ni la representativitat que exerceix.
Catalunya farà un salt endavant ben aviat. En la perspectiva de 300 anys a Barcelona, però de més de 350 a Perpinyà, hem de ser conscients del privilegi i de l’alta responsabilitat que tenim si som capaços de menar una part del país cap a la llibertat. Si ho aconseguim, l’endemà no penso brindar ni fer grans festes. Començaré a treballar perquè ens acompanyin la resta de catalans.
I com veus dins de l’escrupulositat democratica que es fes una declaracio unilateral d’independencia a l’endema per exemple? seria correcte si no era al programa? donades les circunstancies excepcionals seria legitim pel pais? i per la comunitat internacional que ens ha de reconeixer? i si no es fa els espanyols ens ho deixara fer? jo crec que si hi ha oportunitat s’ha d’aprofitar doncs potser que no la tornis a tenir.
I com veus dins de l’escrupulositat democratica que es fes una declaracio unilateral d’independencia a l’endema per exemple? seria correcte si no era al programa? donades les circunstancies excepcionals seria legitim pel pais? i per la comunitat internacional que ens ha de reconeixer? i si no es fa els espanyols ens ho deixara fer? jo crec que si hi ha oportunitat s’ha d’aprofitar doncs potser que no la tornis a tenir.
Totalment d’acord.