La incertesa incòmoda del procés
Hi ha nervis. És una evidència que ningú no pot negar. Hi ha grans expectatives i grans esperances. Per tant, és lògic que també hi hagi el neguit de saber com arribarem a la independència i quan. L’esperança és molt gran, sí, però la situació social és molt difícil –en molts casos, dramàtica– per una crisi injusta i terrible que castiga molta gent innocent. Quan hi ha aquest contrast tan pronunciat entre la realitat viscuda i l’anhel d’un futur millor, el neguit i la crispació s’expressen naturalment amb més força que mai. Per sort, en el cas del Principat –i de retruc a la resta dels Països Catalans–, la confiança en una sortida de l’atzucac és creïble gràcies al procés sobiranista. Quan la sortida és inimaginable –o quan no es veu i no hi ha esperança possible–, el neguit i la crispació es transformen en desesperació i conflicte.