Transparència, confidencialitat i plans secrets cap a la independència

Que algú que fa periodisme escrigui contra la transparència pot semblar un sacrilegi. I pot ser que ho sigui i tot. Però de què serviria escriure sense sortir mai del camí assenyalat, sempre salvant les formes i fent bondat? No és pas que vagi contra tota mena de transparència. De fet, si fos per mi, tots els edificis públics tindrien parets de vidre, ja m’enteneu. Vull dir que aprofundiria la transparència en molts àmbits de la gestió pública. El problema és quan confonem opacitat amb confidencialitat o quan demanem als nostres governants que, amb una mà lligada a l’esquena, s’encarin a un enemic que les té totes dues deslligades i a més va armat. No sé si m’explico. Miraré de concretar-ho més.

(Continuar llegint, ací)

Leave a reply:

Your email address will not be published.

Site Footer