Retrat d’un home polític… Fouché

Quan és elegit, Joseph Fouché té trenta-dos anys. No és un home ben plantat, gens ni mica. Un cos magre, escardalenc, gairebé cadavèric; una cara d’ossos prims i línies anguloses, lletja i desagradable. Nas afilat; afilada i estreta també la boca sempre tancada; ulls freds de peix sota feixugues parpelles, quasi adormides; les pupil·les, d’un color gris de gat, com dues boletes de vidre. En tots els trets de la cara d’aquest home, i en tota la seva persona, la matèria vital hi és dosificada, per dir-ho així, d’una manera molt escarransida: té l’aspecte d’un home vist a la claror d’una llum de gas, lívid i verdós. Els ulls no tenen brillantor, als moviments els falta sensualitat i a la veu, acer. Els cabells, esclarissats i grenyuts; les celles, rogenques i amb prou feines visibles; les galtes, d’un gris pàl·lid. És com si no hi hagués prou colorant per conferir a aquesta cara un to de salut: aquest home tenaç, treballador incansable, fa l’efecte d’una persona eternament cansada, malalta, convalescent.

Tothom que el veu té la impressió que aquest home no té la sang calenta, vermella i bategant. I, de fet, pertany a la raça dels de sang freda, també pel que fa al caràcter. No coneix passions bastes, arrabassadores, no l’atreuen el joc ni les dones, no beu vi, no l’entusiasma malbaratar diners, no exercita els músculs; es limita a viure en cambres envoltat d’arxius i documents. Mai no es deixa emportar per rampells de còlera, mai no se li mou un nervi de la cara. Els seus llavis afilats i exsangües es contrauen tan sols per esbossar un petit somriure, adés educat, adés irònic; darrere aquesta màscara argilosa aparentment lànguida, mai no s’hi endevina una tensió real; sota les parpelles feixugues, voretades de roig, els ulls no traeixen mai els seus propòsits ni una agitació dels seus pensaments. Aquesta sang freda impertorbable és la veritable força de Fouché. Els nervis no el dominen, els sentits no el sedueixen, tota la seva passió es carrega i descarrega rere el mur impenetrable del seu front.

La descripció que fa Stefan Zweig de Joseph Fouché a ‘Retrat d’un home polític‘ (Quaderns Crema, 2004) és una autèntica meravella literària. Si no has vist abans cap imatge de l’home en qüestió, et pots fer una idea ben precisa del personatge. A més, la descripció continua un parell de paràgrafs més que acaben de retratar el personatge amb una riquesa espectacular. Us recomano molt que el llegiu.

Captura de pantalla 2014-01-02 a les 10.12.03Aquest és el text de la coberta posterior del llibre: ‘L´ambició i la intriga són les úniques passions d´aquest home polític, totalment mancat d´escrúpols i moral, que navega a través de les convulsions socials i polítiques de la França de la Revolució i l´Imperi sense moure ni un nervi de la cara. Con diu Zweig, “Els governs, els sistemes, les opinions i els homes canvien, tot cau i desapareix en aquest vertiginós remolí de les acaballes del segle, només una persona roman sempre al mateix lloc, fent totes les funcions i servint totes les idees: Joseph Fouché.”‘

Leave a reply:

Your email address will not be published.

Site Footer