Unes ‘paraules preliminars’ molt ben dites

Fa uns quants dies, l’amic i mestre Jordi Badia em va fer notar el valor i l’excel.lència d’aquestes paraules d’Antoni Rovira i Virgili al principi del seu llibre ‘Els darrers dies de la Catalunya republicana’ (Acontravent, 2014).

Rovira-i-Virgili-Coberta06bL’orgull d’ésser català culmina, per a un escriptor, en l’orgull d’escriure en català. Tot escrivint el meu primer llibre d’exili veig en l’arrenglerament dels mots catalans la prova que han fracassat els folls opressors de Catalunya. No reduiran al silenci la nostra llengua nacional. No la trauran de la ploma dels escriptors, ni dels llavis del poble. Un llibre català que es publica a l’estranger mentre els llibres són perseguits i destruïts a la nostra pàtria, significa que la guerra no s’ha acabat, que la guerra continua, que la guerra no pararà fins que Catalunya no recobri la seva llibertat nacional: la del règim polític, la de la llengua i la de l’esperit.

La nostra esperança és invencible. Catalunya i els catalans mereixen temps millors. Aquests temps vindran. Hem vist l’èxode; veurem el retorn. I jo, que he viscut i descrit els darrers dies de la caiguda, voldria viure i descriure els primers dies del redreçament.

Antoni Rovira i Virgili
Juliol del 1939
(«Paraules preliminars» d’Els darrers dies de la Catalunya republicana)

Leave a reply:

Your email address will not be published.

Site Footer