‘Benvolgut President’, una carta emotiva i sincera d’@estevecardus

pujol-domingos1-644x362

Benvolgut President,

El primer record que em ve al cap quan penso en vós és el dia que em vau acaronar el cap a Pardines, ara fa més de trenta anys.. Ho recordo amb la gratitud d’un infant impressionat per la figura que ja representaveu. Des d’aleshores us vaig observar fer-vos gran al mateix pas que jo passava de ser un nen a un adult. He crescut amb vós, amb els vostres discursos i amb les vostres memòries. Us he admirat i us he idolatrat a pesar meu. Us he defensat en discussions que m’han fet perdre més d’un amic. Fa unes setmanes, i no us ho prengueu malament, pensava que el dia que moríssiu voldria estar al vostre enterrament i fins potser venir-hi amb els meus fills, per la vostra trascendència i tot el que havíeu representat pel país i per tots nosaltres. Hagués volgut guardar el record d’un dia important per fer-ne memòria quan calgués. Però m’heu fallat.

He estudiat molt, he tingut fills i treballo. Em sento i sóc català. I sento haver-vos correspost.

Mireu President, a casa meva anem molt justos, molt. Cada dia renunciem a moltes coses, fins al supermercat, perquè a la carnisseria del barri ja ni hi podem anar. Vigilem molt les despeses per poder pagar els impostos de tot tipus que ens arriben cada dos per tres. Mai hem deixat de pagar un sol impost, i mai ho hem fet perquè transitem les nostres carreteres, duem els fills a l’escola i institut públics, trepitgem boscos, anem als consultoris de la seguretat social, i creiem que no ens podem fer els espavilats. Sempre, sempre pensem si allò que fem està bé o malament, mai amaguem res i sempre paguem al dia gràcies a la molta contenció i a l’ajuda de la família, si cal. Sabeu President, jo tenia una mestra que sempre ens deia: ‘Quan decidiu fer una cosa penseu què passaria si la féssim tots. Si estaria bé, feu-la. Sinó, no la feu.’ President, m’heu ferit moltíssim i ara ja podeu aixecar la catifa i que sigui el què hagi de ser. A mi no em trobaran res. Només un gran i profund desengany..

Afectuosament,

Esteve Cardús i Cardellach

12 Comments

  1. El cas Pujol ens ha farit a tots i molt , es molt gross lo que ha fet aquest home, perque el poble de Catalunya hi ha confiat plenement i ell no tan sols ens ha farit sino que tambe ens ha defraudat.
    Us imagineu lo dolguda que ha d’estar la seva familia? assabantarse despues de tans anys que el pare habia deixat una grandissima fortuna i que se la habia quedat ell tot sol. Ara jo penso ….. de veritat es una herencia del pare ? ó es lo que ha robat vilment
    a tots els catalans durant els anys que ha estat president de la Generalitat ? no vull ni seguir el cas perque ploraria de rabia , he estat treballant tota la vida i no ting res . Aquest any el meu marit i jo hem treballat tan com hem pogut i no podem pagar tots els impostos que ens arriben ni anar uns dies de vacanses a descansar per falta de diners. Sempre diem que aixo cambiará cuan Catalunya sigui independent , no tindrem de mantenir al govern central i no hi hauran tans impostos , permeteume que ho dubti , ja no emb crec res de lo que emb diguin fins que no ho veigi amb els meus propis ulls, hi ha una dita popular que diu :qui l’oli remena s’en unta la má i es ben veritat els politics remenenmolts diners i es molt facil i tentador desviarlos cap a la butxaca i al poble ……. QUE ES FOTI ,!!!!!!

  2. Esteve, totalment al teu costat. Jo soc autònom i cada dia faig un gran sacrifici per poder estar al dia en els pagaments ja siguin administratius com de proveïdors. Jo tinc un lema del Sr. Jordi Pujol penjat al despatx que diu ” Aquí fem la feina ben feta i la feina ben feta no te fronteres” . I caram quina decepció mes gran i tan ben feta que la feia la feina que fins i tot travessava fronteres per evadir els diners dels impostos..
    Es una llàstima el tenia com a un gran ídol i com tu he quedat totalment decepcionat.
    Salut i molts ànims per poder seguir endavant, tot i que estem envoltats de paràsits.
    Pep Mas

  3. Un escrit molt interessant i sentit que comparteixo al 99%.

    No és que tingui els ulls clucs davant el que ha sortit a la llum, ni que aprovi el que ha fet, ni el rebombori que han creat la seva dinastia, ni que no estigui entristit i dolgut. Però si que vull mirar més enllà i avaluar bé el que esta passant i sobretot valorar si es pot sentenciar una persona només per un error, sense tenir en compte totes les coses positives que ha aportat al llarg de la seva trajectòria.

    En aquests termes el primer que em pregunto a mi mateix és: que hagues fet jo si en plena transició, abans del cop d’estat del 23F, en un país dominat encara per polítics franquistes, militars, pre-franquistes, ressentits amb l’antic regim…, o sigui, definitivament una situació totalment incerta i en un país que no considerem el nostre i que ens ha maltractat i del que no se si acabare a l’exili pels meus ideals politics; de sobte em cauen un grapat de milions. Que hagues fet jo? Apostar per Espanya? O fer allò del peix al cove? Doncs sincerament em temo que hagues fet el mateix que va fer el Sr. Pujol. Com que no puc dir que no hagues fet el mateix només em queda valorar tot el que aquest Sr. ha fet per Catalunya a nivell personal i com a President del meu país. Aquí amic la balança sí que esta ben desequilibrada i amb força en favor del Sr. Jordi Pujol i Soley. No puc obviar que hagi passat per la presó pel seu país. Ni haver fet del seu partit un partit frontissa per aconseguir, manes qui manes a Madrid, sempre el màxim per Catalunya, ni com diria en Lluís Llach obviar que el Sr. Pujol ha actuat com un “Malalt pel seu país”.

    Així doncs crec que els qui puguin dir que ells no haguessin actuat de la mateixa manera amb l’herència o que creguin que han fet més per Catalunya que el Sr. Pujol, són els qui podran realment sentir-se expujolistes o llençar la primera pedra per dilapidar el seu nom. Sincerament no és el meu cas.

  4. Totalment d’acord, ens ha fet mal a tots. Ha fet trontollar moltes de les coses en les que jo creia.
    Ara no el vull, no em tremola la veu, em de continuar i treure del davant tots aquells que com dius van d’espavilats, amb amics i família igual d’espavilats. Aquells que se’ns en riuen perquè no fem servir la trampa per viure.
    En fi qui ens ho havia de dir….però tirem endavant sense ell.

  5. Salvador Andreu Catalunya, Madrid , Andalucia, Castella-La manxa…etc.. primer que tornin els diners , després que deixin de cobrar per els càrrecs que han tingut , medalles, cotxes oficials, seguretat, etc.. .. despres que saboreixin un temps a la presò ,(galeria de presos comuns) i per descomptat mai més access als càrrecs públics…..Aleshores possiblement baixaria la corrupció. SEGUR !! Per fer això necesitem fiscals, jutges, policia que volguin fer-ho….i no estiguin compromesos al ningú, pero sí amb el poble . Perdoneu ..potser estaba somiant ???

  6. Només puc dir que la carta amb semble mol correcte, i el comantari que faria de tots a quets parsonatges son paraules tan fortes que me les guardo al meu petit cervell. Com a castic, els faria comviura com una femilie traballadora que vio de un petit jornal i fen tripijocas per puguer sobreviure.

  7. A mi tambè President m’ha deçebut i molt !!!. Jo visc a l’Argentina i el record seu era marevellos, fins i tot, tinc un retrato en el meu menjador, i sempre que el miro penso “aquest home si que es un bon catala” ¡¡ quina manera d’admirar-lo !!! per tot aixo es que estic tan trista… jo sè que molta gent treu als diners fora del pais… Pro voste? estic angoixada, no hi puc fer-hi mes.

  8. No podria expressar millor en un escrit el que dius. Coincideixo exactament en cada una de les paraules que has escrit. Encara em costa de creure tot plegat.

  9. Felicitats Esteve per posar paraules ben escrites al que pensem i sentim moltes persones que malgrats vivències diferents creiem que tenir responsabilitats, del tipus que sigui, ha de comprotar responsabilitats i honestat més que privilegis.

  10. Estic totalment d’acord amb l’apreciació feta pel Esteve; menys en la primera paraula que posa Benvolgut, ja que per a mi no en Benvolgut; puc afegir que personalment i tingut tractes amb ell i m’ha ferit molt profundament tots els fets que estan passant i crec que ha fet un mal irreparable als catalans i lo que es pitjor , a la pròpia Catalunya, dons per a mi era més que una persona, era un símbol; i quant els símbols cauen …..fan mal¡¡¡¡¡

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *