No pararem fins a aconseguir-ho (carta als meus fills)

Estimats, heu tingut la sort de néixer en un país preciós. És un país de bona gent que s’ha fet un tip de treballar per poder tirar endavant i que ho ha fet amb bona cara sempre. També és un país que ha sofert molt. Que no ha pogut ser com volia perquè no li ho han permès. Fa molts i molts anys, quan encara hi havia reis, prínceps i princeses –dels de veritat, vull dir… amb capes, corones i castells–, el nostre país va ser esclafat. Li van furtar les llibertats, la llengua i els costums. Però no ho va perdre tot; va guanyar la dignitat. Els mals del nostre país no van acabar aleshores. De fet, mai més no vam deixar de veure com ens trepitjaven i ens humiliaven. Tot aquest temps que ja és història ha vist com molts fills d’aquest país s’alçaven contra l’opressor i clamaven per la llibertat, la justícia i l’amor. I gràcies a aquests herois –uns quants de coneguts i molts més d’anònims– hem arribat aquí, on som avui, amb l’oportunitat de tornar a alçar-nos per tancar una vegada per sempre aquest malson que fa tantes nits que dura.

[Continuar llegint…]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *