El cafè pendent d’Obama amb Van Rompuy

‘Les nacions més grans no haurien de poder intimidar les petites; la gent hauria de poder triar el seu futur. És una veritat simple, però ha de ser defensada.’ Quina obvietat, oi, amics? Ho és. Una idea com aquesta hauria de ser tan elemental que dir-la hauria de fer una certa vergonya. Però a hores d’ara sentir aquesta frase de boca de qui l’ha dita és un plaer reservat per a poques ocasions i que cal assaborir amb delectança. Barack Obama va arribar amb un cabàs de promeses al punt més alt de la política mundial, la presidència dels Estats Units, i després la cosa ha anat com ha anat. Va rebre el premi Nobel de la pau abans d’haver demostrat res i, vist amb el pas del temps, és evident que la decisió va ser precipitada. De fet, l’hi van donar més pel fet de ser qui és –el primer president negre dels EUA– que no per haver fet res concret.

[Continuar llegint…]

Leave a reply:

Your email address will not be published.

Site Footer