L’assassinat de Montesquieu

Espanya no estima Montesquieu. La divisió de poders és a la base de la democràcia liberal, l’únic model que, ara com ara, ha demostrat que serveix per a defensar la llibertat d’expressió i d’informació i els altres drets humans fonamentals. Espanya no se l’estima gens, Montesquieu. I Catalunya, de vegades, tampoc. La promiscuïtat entre jutges i polítics és escandalosa i fa perillar el pacte social.

Casos com el de Bárcenas i tots els dirigents del PP que haurien d’haver estat processats per presumpte finançament il·legal, o casos més ridículs com el de l’incident –arxivat– d’Esperanza Aguirre amb uns policies municipals refermen la impressió d’una justícia que diferencia ciutadans de primera i de segona. Qui es pensa que si un ciutadà normal i corrent hagués desobeït uns agents de policia i els hagués tombat la motocicleta en una fugida amb cotxe li haurien arxivat el cas?

Avui Bárcenas sortirà de la presó després d’haver-hi passat dos anys preventivament. No sé què ha canviat, a parer del jutge, que justifiqui la suspensió de les mesures cautelars d’aquest individu. Però, com deia, més que la llibertat provisional sota fiança d’aquest corrupte confés, em preocupa la impunitat de tot un estol de dirigents que sembla que van cobrar ‘donacions’ en negre durant molts anys i que ara seuen a la taula del consell de ministres espanyol sense cap mania.

A Catalunya, Montesquieu també rep bastonada tot sovint. La vida plàcida de Millet i Montull havent confessat un delicte gravíssim o les jubilacions daurades de policies que han estat condemnats per tortures i maltractaments provoquen una vergonya colossal. Convé que la transició nacional s’endugui moltes males pràctiques que ara mateix ens priven d’un sistema democràtic segur i just.

En democràcia, la impunitat dels corruptes és proporcional a la tolerància dels ciutadans. I és cert que, com més va, més sensibilitat hi ha sobre aquestes qüestions. Cada vegada costa més que els polítics puguin passar de puntetes pels afers més punxeguts sense haver de donar-ne explicacions. Hem transitat de la ignorància a les explicacions. I ara cal avançar fins a l’assumpció de responsabilitats. Altrament, deixarem via lliure als qui, amb el pretext de la neteja d’un sistema podrit, acabaran destruint el sistema democràtic basat en la llibertat, aquest que la majoria desitgem.

Leave a reply:

Your email address will not be published.

Site Footer