La promiscuïtat de Lluís Llach

Amb combinacions i positures diverses, la política, en general, i la política catalana, en particular, no són fetes per a la gent d’idees fixes i úniques. La coherència i la contradicció ballen una dansa sens fi. Potser la dansa més bella que conec. Un ball del pensament que evoluciona i que sap que no hi ha veritats absolutes. La dansa de la complexitat, que no és pas fàcil de ballar. És la que ballaven un dia 9 de novembre a mitja tarda el president i el revolucionari.

N’hi ha tan pocs de votants de partit únic, de líder únic i de programa únic, que la promiscuïtat s’escampa per les places i les valls de tot el país sense prevencions ni vergonyes. No us sentiu atrets per la intel·ligència de Mas, la seducció de Junqueras i l’aventura de Fernàndez-Arrufat? Intel·ligència, seducció i aventura. Un plat combinat que el volem sencer.

Com més va més catalans són seduïts pel còctel independentista. Cadascú hi posa les proporcions que vol. És un plat que es serveix al gust del comensal. Ho va expressar fa poc en Lluís Llach. Ell en va dir trisexualitat política: ‘Penso que en Mas és un bon president; vull que ERC sigui el gran centre-esquerra català; i anhelo molt del que defensa la CUP.’  Ho va dir dos dies després de la conferència del president Mas proposant una llista de país per a fer eleccions a principi d’any. D’aleshores ençà, Llach ha continuat expressant amb encert aquest sentiment tan estès d’estimació i respecte per als tres ingredients del còctel. I ho ha fet amb carícies i calbots. Com hauríem fet molts catalans d’haver tingut la seva autoritat.

Hem dit manta vegada que un dels factors principals d’èxit del projecte independentista és aquesta conjunció estel·lar en el lideratge polític. Hi hem d’afegir, és clar, Carmes i Muriels. Ara, fixeu-vos que un dels efectes d’aquesta conjunció és un avenç notable en la capacitació política d’una part important de la població. Cada vegada més gent entén la complexitat com un enriquiment i s’enorgulleix de la capacitat de sentir-se atreta per aquests tres lideratges sense abandonar un pensament ideològic propi.

Deia Joan Fuster: ‘Reivindiqueu sempre el dret de canviar d’opinió; és el primer que us negaran els vostres enemics.’ I amb tota la modèstia m’atreveixo a proposar-ne una variació: ‘Reivindiqueu sempre el dret de promiscuïtat política; és el primer que us negaran els vostres enemics.’

Leave a reply:

Your email address will not be published.

Site Footer