L’immens desafiament d’Oriol Junqueras

Crònica de la conferència del president d’ERC al cicle ‘El moment zero’, al Born

Convèncer els qui no estan convençuts. Aquesta va ser la frase més repetida de la conferència que va fer ahir Oriol Junqueras al cicle ‘El moment zero’, al Born Centre Cultural de Barcelona. ‘Estem encantats de ser aquí amb el director del Punt Avui i amb tots vostès, però seríem més útils dedicant el temps a uns altres àmbits. Això faré d’aquí a unes hores a Sant Vicenç dels Horts.’ El president dels republicans no estava pas per orgues ahir davant un auditori ‘de convençuts’. Va ser molt contundent a l’hora de deixar tancat amb pany i clau el debat sobre la llista unitària, un terratrèmol que darrerament ha tingut algunes petites rèpliques. I va presentar una gran resistència a mostrar cap gest d’acostament al president Mas i a CDC l’endemà de l’acord pel full de ruta. Cap concessió en aquest sentit, al contrari. ‘No tanta xerrera ni debats per a convençuts i més anar a guanyar on s’ha de guanyar. Encara que a alguns els faci mandra de fer-ho.’

Com ja va passar amb el ‘moment zero’ del president Mas, Junqueras portava la seva claca republicana, que es va encarregar d’aplaudir les consignes que tenien més connotació de partit. Acompanyat per una guàrdia pretoriana, amb Marta Rovira, Lluís Salvadó, Anna Simó, Oriol Amorós, Pere Aragonès, Cesc Iglésias, Sergi Sol, Eduardo Reyes… Junqueras va començar la intervenció amb una petita lliçó d’economia política. ‘Hem de tenir clara la nostra dimensió al món. Som l’1,5% de la població de la Unió Europea. Som el 0,1% de la població mundial. I tenim l’1,5% de la producció cultural de tot el món. Disposem de capacitats notables en molts camps. Cal ser-ne conscients i saber que ara no tenim un estat, sinó que hi ha un estat que ens té a nosaltres.’

Més adjectius bons a banda de ‘català’

Exportacions, inversió internacional, turisme, competitivitat, espoliació fiscal, pressió fiscal, evasió fiscal, agència de seguretat social, estructura de costs empresarials, massa salarial, creació d’ocupació… Junqueras va fer gala de la seva capacitat d’anàlisi econòmica per arribar a una conclusió prou clara: ‘Amb les eines d’un estat podem corregir les deficiències que tenim.’ I encara una idea més suggeridora. Cal dotar el nou estat de molts adjectius bons a banda de ‘català’. La preocupació de Junqueras és encertar les decisions que s’han de prendre aquests divuit mesos vinents. Perquè tindran un impacte molt gran sobre la vida dels nens d’avui.

Del dolor a la felicitat

Després d’un final de març molt dolorós, Junqueras va explicar que l’abril seria un mes amb moltes raons per a la felicitat. Per ell, la més important és que tornarà a ser pare. Aquesta vegada, d’una nena. I ahir es preguntava amb un punt d’emoció quin país deixarem a tots els qui neixin aquest 2015. Què tindran aquests nens el 2085, quan arribaran a l’edat de jubilar-se? I com estarem el 2030, quan hagin acabat el període d’escolarització obligatòria i Alemanya tingui vuit milions menys de treballadors actius? ‘Som conscients dels reptes que comporten totes aquestes preguntes’, deia Junqueras, inspirat en Rovira i Virgili, que el 1914 mirava de preveure com seria el món, Europa i Catalunya amb el pas del temps. ‘Si ho feia Rovira i Virgili, em permetreu que també ho faci jo, oi?’

‘La nostra responsabilitat és pensar com serà el futur dels nostres fills i néts. Volem prendre les millors decisions perquè siguin bones per al seu futur.’ És el deure moral de Junqueras expressat amb un grau de sinceritat interior sorprenent pel format de l’acte, ple de taules de gent menjant un cuscús molt primaveral i un rodó de vedella amb bolets servit a la temperatura del moment polític. Mentre Muriel Casals, Quim Torra, Carles Viver i Pi-Sunyer, Salvador Cardús, Jordi Cuminal, Antoni Castellà, Fabian Mohedano, Rita Marzoa, Joandomènec Ros (no, no hi havia cap conseller del govern) i un seguit d’habituals de l’aquelarre del Punt Avui enllestien un deliciós pastisset de xocolata amb nous, Junqueras parlava de ‘desafiaments immensos’, que seria bo d’encarar amb les millors eines possibles. ‘I les millors eines són les d’un estat. No hi ha cap estat que renunciï a les seves eines.’

El cercle al mapa

Per aconseguir-ho, el ponent va fer un cercle molt definit al mapa de Catalunya: l’àmbit metropolità. És on hi ha més feina a fer si volem guanyar el 27-S. ‘Aquesta ha de ser la prioritat’, va sentenciar. ‘I els hem de convèncer d’unes quantes coses: no tan sols per què volem guanyar, sinó per què la independència és millor per a ells també. I per què són dels nostres i per què els estimem.’ El batlle de Sant Vicenç dels Horts va dir que calia estirar cap al compromís i el projecte independentista la majoria social del país. ‘I la majoria és on és.’ Va acabar la intervenció inicial reivindicant un país net i just, en tots els sentits d’aquestes dues paraules. I una frase final: ‘Això és a les nostres mans. Ho toquem amb la punta dels dits. I ho agafarem tan fort que no ho deixarem escapar.’

Respondre i tocar el violí

Era l’hora de respondre les preguntes que havien fet arribar els assistents durant el dinar. Tanmateix, el foc creuat començava amb Xevi Xirgo, director del diari amfitrió, que feia de moderador i que en la presentació havia recordat que l’última vegada que havia entrevistat Junqueras s’hi havia barallat. Xirgo li retreia que en aquella ocasió el president republicà s’hagués negat a respondre cinc o set preguntes consecutives i van acabar malament. L’escena de Junqueras i Xirgo asseguts ahir sols damunt l’escenari no va aconseguir apagar la tensió que havia palesat el director del diari. I Junqueras va respondre allò que va voler i va tocar el violí quan li va interessar.

—Quines són les opcions de recuperar la proposta de llista unitària?
—’ERC complirà l’acord del 14 de gener. Nosaltres sempre complim els pactes. I aquest també.’

—Iceta ha dit que el full de ruta acordat pot ser un camí dels dirigents que l’han signat cap a la presó. Què en pensa?
—’Que cadascú s’haurà de fer responsable de les seves paraules. Nosaltres no pensem en l’empresonament de ningú, sinó en la democràcia.’

—Què caldrà fer a les eleccions espanyoles?
—’Les eleccions espanyoles, si fem allò que cal fer, ens les mirarem amb interès però potser des de fora.’

—Què passarà a Barcelona? Pactaran amb Trias o amb Colau?
—’Passarà allò que els ciutadans vulguin que passi.’

—Si pogués convèncer de la independència una sola persona, qui preferiria convèncer: Gemma Ubasart o Duran i Lleida?
—’No es tracta de fer rànquings. Es tracta de convèncer com més gent millor.’

—Què cal fer per sumar ICV a l’acord per al 27-S?
—’Si hi ha una majoria independentista, estic segur que ICV contribuirà a dissenyar el nou estat en el procés constituent. Demano a tothom que respecti el resultat democràtic com nosaltres hem respectat els resultats que no ens han estat favorables fins ara.’

—No creu que Mas és el president de la Generalitat que més ha fet a la història per la independència de Catalunya?
—’No crec que calgui fer rànquings d’aquests. I Macià? Tots els presidents que han obrat de bona fe i que no han robat, mereixen el meu respecte. Mereixen el respecte de tothom. I els qui hi han perdut la vida, encara més, oi?’

‘Si vol donar algun titular, no se n’estigui!’, va tallar en aquest moment Xirgo. Resposta-clatellot de Junqueras: ‘He donat tones de titulars. Una altra cosa és que te’ls sàpiguen valorar.’

Fredor i cap concessió

Després d’alguna pregunta més que girava sobre les mateixes qüestions, la conferència amb col·loqui es va acabar amb l’agraïment de Xirgo a Junqueras. L’aplaudiment de rigor. I les converses dels assistents a peu dret. Un altre ‘moment zero’ a la zona zero. Amb una sensació força compartida pels interlocutors amb qui vaig parlar després d’haver escoltat Junqueras: el full de ruta és una bona notícia, però les distàncies entre ERC i CDC –o entre Junqueras i Mas– encara són molt llargues. Fredor i cap concessió a la unitat. Després de les municipals sabrem si era cosa de la pre-campanya.

Leave a reply:

Your email address will not be published.

Site Footer