Quatre pensaments abans de la batalla

Aquest matí el Parlament de Catalunya, dipositari de la sobirania dels catalans del Principat, aprovarà una declaració d’inici del procés de creació d’un estat independent. A la tarda, Artur Mas farà el discurs del ple d’investidura. Demà hi haurà el posicionament dels grups i la primera votació. Si no hi ha una majoria absoluta que voti la candidatura de Mas a la presidència, dijous es farà una segona votació per la qual serà suficient una majoria simple.

Faig quatre reflexions:

1. La declaració que avui aprovarà la majoria absoluta independentista va més enllà d’un anunci nominal d’intencions. Les conseqüències de la seva aplicació són començar a funcionar com si ja fóssim independents i una reacció virulenta de l’estat espanyol que començarà per la via judicial.
2. Allò que desencadena la declaració d’avui és un camí sense retorn i de navegació imprevisible. No serà fàcil d’aplicar el programa detallat de desconnexió que va preparar el CATN. Esperem que JxS i CUP hagin preparat un pla alternatiu igual de solvent.
3. No té cap sentit aprovar la declaració rupturista sense tenir un govern legitimat per les urnes que assumeixi les conseqüències suara esmentades. Engegar aquest camí sense un govern fort i compromès amb el mandat democràtic del 27-S és un suïcidi. Esperem que JxS i CUP siguin conscients d’això.
4. Si la via és la d’actuar com si ja fóssim independents, cal que la segueixi la totalitat de l’independentisme expressat el 27-S. L’independentisme no va sobrat de forces. No crec que la millor manera per arribar al final sigui prescindir de determinats sectors ni de les figures més representatives d’aquests sectors. Mas dóna confiança i seguretat a un gruix de la població molt sensible a l’estratègia de la por espanyola. Tombar-lo ara, quan es vol fer el camí més ‘hard’, no ajudarà a arribar sencers al final.

Esperem que JxS i CUP siguin conscients de tot plegat. Jo crec que tots volen la independència. Estic fart de llegir crítiques a la CUP dient que volen el mateix que PP, C’s i PSOE. Quina bestiesa! I estic fart de sentir parlar de ‘camamilla party’ i de ‘hooligans’ per insultar els que pensen diferent. Quanta tonteria! Cadascú que administri el seu poder com sàpiga i tots pensant en que cal arribar fins al final amb capacitat de guanyar. Això té més a veure amb una ‘ultra  trail’ que amb un esprint de 100 metres. Cal saber administrar la força i l’energia amb serenitat per arribar al final.